El tortell, per Reis; la mona, per Pasqua; la coca de fruita dolça, per Sant Joan; els panellets, per Tots Sants … I, per Sant Jordi, què mengem? Doncs, pa de Sant Jordi. Es tracta d’una mena de pa de pagès amb formatge i sobrassada col·locats en capes que dibuixa les quatre barres de la senyera.
La diada de Sant Jordi amb roses i llibres se celebra a Catalunya des del primer terç del segle XX. Però no va ser fins al 1988 que un tercer ingredient es va afegir a la celebració: el pa de Sant Jordi. I és que, curiosament, fins fa 35 anys, aquesta festa popular no va comptar amb cap plat típic amb què s’acostumen a identificar les celebracions catalanes.
Té forma de pa de pagès i la particularitat d’estar fet amb nous, formatge i sobrassada. En tallar les llesques, floreix la senyera, amb les quatre barres vermelles sobre fons groc, com les que cada 23 d’abril omplen parades de llibres i roses a les viles catalanes. Aquest pa va ser inventat pel forner barceloní Eduard Crespo després de rebre un encàrrec i té la particularitat que combina tres masses d’aspecte i sabors diferents: una de formatge (parmesà, emmental o de Maó), una de sobrassada i una altra de nous. El resultat és un pa molt saborós, sucós i tou al mateix temps, i amb un gran aroma que a més forma la bandera catalana.
Des de fa alguns anys, aquest pa també es comercialitza per la diada de l’Onze de Setembre i per algunes festes majors locals.
Per elaborar-lo es pasten les tres masses amb farina, massa mare, llevat, mantega, sucre i sal, que es deixen fermentar durant una hora. Es laminen les pastes de formatge i de sobrassada i es distribueixen alternativament sobre la pasta de nous i s’enfornen. Cal apuntar que les barres no estan fetes amb colorants.
Per poder elaborar aquest tipus de pa i comercialitzar-lo cal haver obtingut una patent per poder utilitzar la recepta del mestre creador, així que no totes les fleques poden fer el pa de Sant Jordi original.
El pa de Sant Jordi, com altres tipus de pans, és un aliment molt nutritiu. Entre els seus components principals hi ha els hidrats de carboni, sobretot en forma de midó. També és una bona font de proteïnes tot i que té poca quantitat de vitamines i minerals. Això no obstant, és un aliment que ha de formar part de l’alimentació habitual. La versió vegetariana substitueix la sobrassada per tomàquet concentrat i pebre vermell.
En tallar les llesques floreix la senyera
