l dejuni intermitent ha guanyat molta popularitat en els darrers anys com a estratègia de pèrdua de pes i millora metabòlica. Però, és adequat per als esportistes que busquen rendir al màxim nivell? Aquest tipus de dejuni consisteix a alternar períodes de menjar amb altres de dejuni, sent el més comú el mètode 16/8, en què es dejuna durant 16 hores i es consumeixen aliments durant les 8 restants. Com a nutricionista esportiu, analitzarem els pros i contres d’aquesta pràctica per als esportistes.
Beneficis potencials
Un dels principals avantatges del dejuni intermitent és la seva capacitat per ajudar a reduir el percentatge de greix corporal sense afectar en excés la massa muscular, sempre que es mantingui una ingesta adequada de proteïnes durant les hores de menjar. Aquesta característica pot ser beneficiosa per a aquells esportistes que busquen millorar la seva composició corporal.
A més, el dejuni intermitent s’ha associat amb una millora de la sensibilitat a la insulina i l’oxidació dels greixos. Això podria ajudar els esportistes de resistència a optimitzar l’ús de les seves reserves de greix com a font d’energia durant exercicis de llarga durada.
Un altre punt a destacar és que alguns esportistes perceben una millora en la seva concentració i energia mental durant els entrenaments en estat de dejuni, especialment durant activitats menys exigents físicament, com els entrenaments lleugers o de tècnica.
Desavantatges i consideracions
Tot i aquests beneficis, el dejuni intermitent també presenta inconvenients, sobretot per als esportistes que requereixen alts nivells d’energia per rendir al màxim. Durant els períodes de dejuni, els nivells de glicogen muscular es poden veure reduïts, cosa que pot afectar negativament el rendiment en exercicis d’alta intensitat o entrenaments de llarga durada.
A més, si el dejuni es realitza de manera constant sense una planificació adequada, es poden produir deficiències en la ingesta de nutrients essencials, especialment en moments clau de recuperació post entrenament, això pot retardar la recuperació muscular i augmentar el risc de lesions.
En conclusió, el dejuni intermitent pot ser una eina útil per a alguns esportistes, especialment aquells que volen millorar la seva composició corporal o tenen objectius específics de pèrdua de greix. No obstant això, cal una planificació nutricional adequada per assegurar que no es compromet el rendiment o la recuperació. Com sempre, és recomanable consultar amb un nutricionista esportiu per determinar si aquest enfocament és adequat per a les teves necessitats específiques i objectius esportius.
Si tens dubtes sobre si el dejuni intermitent seria beneficiós per al teu cas, contacta amb mi i ho valorarem.
