És temps de calçotades! La temporada d’un dels àpats més festius de l’hivern català ja ha començat. Una calçotada en família o amb amics al camp és tota una experiència que, si en teniu l’oportunitat, no podeu deixar escapar. Però, quins són els cànons d’aquesta tradició gastronòmica catalana?
- El millor lloc per fer una calçotada és el camp. Per cuinar i per menjar aquestes cebes no hi ha indret més idoni que l’aire lliure, perquè un aspecte essencial d’una calçotada com cal és la seva preparació. Anar a collir la llenya, fer el foc i disposar els calçots a les graelles amb les fulles cap enfora mentre es gaudeix d’una bona conversa, cerveseta en mà, és un dels millors moments de la jornada.
- I per què a l’aire lliure? Doncs perquè es cuinen amb molta flama, es mengen amb les mans i el més probable és que us taqueu, per això en moltes calçotades és freqüent que els comensals duguin un pitet.
- I, com s’han de menjar? Doncs, s’agafa un calçot amb una mà i, amb l’altra, es fa lliscar de dalt a baix per extreure’n la pell socarrada pel foc. Un cop pelat, ens quedem amb la ceba tendra i la mullem dins la salsa. Escorrem, alcem el calçot ben amunt, boca oberta i, cap a dins que fa baixada. Els cànons d’una calçotada com cal diuen que s’ha d’engolir tota la ceba sencera (la part blanca, sense la tija), però cadascú que ho faci com pugui.
- Asseguts o dempeus? La millor manera de menjar els calçots és dempeus, ja que és més fàcil engolir-los donada la seva forma allargada. També cal embrutar-se les mans de sutge i, fins i tot, tacar-se la samarreta, sigui de salsa o de vi del porró. És clar que no es tracta d’obligacions, però és com més gaudireu d’aquesta tradició gastronòmica.
- I que seria d’una calçotada sense carn a la brasa? Després de fer els calçots (una vintena per persona seria el càlcul mitjà), què millor que aprofitar les brases per coure unes llonganisses, unes costelles de corder o qualsevol altre tipus de carn per arrodonir la jornada campestre.
Salsa romesco o salsa de calçots?
S’ha acceptat que la salsa romesco no és exactament la salsa de calçots, però s’assemblen molt! Algunes de les diferències són:
- La salsa romesco fa servir el pebrot de romesco, que és d’un sabor més amarg, mentre que la salsa de calçots empra nyores (sense tall ni llavors), que són més dolces.
- La salsa romesco és menys espessa, més gruixuda i terrosa que la dels calçots, ja que aquesta última ha de ser més suau i digestiva per evitar una mala experiència.
- A la salsa de calçots no és habitual posar-li bitxo ni pebres picants, potser si, una mica de julivert, segons sigui el cas. El romesco se sol usar per sucar peix o marisc, per això s’acostuma a fer una mica més picant.
- Ambdues salses tenen una base d’avellanes i ametlles, i tomàquet i all escalivats.
Pel que hem vist, sembla ser, doncs, que hi poden haver tantes receptes com cuiners!
Si bé aquesta és la manera típica de menjar els calçots heu de saber també que aquestes cebes poden cuinar-se d’altres formes: a la planxa, al forn o en tempura.
