Dimecres, 5 febrer 2025
Gastronomia
escrit per Magazine Publicacions

Fruites i verdures de tardor

31 d'octubre de 2022
Comparteix

Diem adeu a l’estiu i donem la benvinguda a la tardor. Les fulles dels arbres es tenyeixen de colors taronges i grocs, la llum comença a ser cada vegada més tènue, el clima més fred i l’agricultura canvia. Les fruites i verdures de temporada són un gran aliat pel nostre organisme i també per la nostra butxaca, ja que tendeixen a tenir un preu inferior respecte a als fruits importats o que trobem durant tot l’any. A més, consumir productes de temporada és molt més sostenible i ens aporta un extra de vitamines i nutrients. Per aquest motiu, organitzacions com l’Organització de Consumidors i Usuaris o el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en fomenten el seu consum. I quines són aquestes fruites i verdures de tardor? En aquest article, esmentem les mes importants i les que ens aporten més beneficis per a la nostra salut.

Fruites de temporada, dolces i versàtils

  • Les figues: són la fruita representativa d’aquesta estació. Riques en fibra i amb un alt contingut en potassi, calci i àcid fòlic, un bon aliat per a les embarassades.
  • El caqui: lafruita tropical per excel·lència de la tardor, amb un polpa suculenta, dolça i molt gelatinosa. El seu contingut en fibra ajuda a combatre l’estrenyiment o la descomposició, segons el seu punt de maduresa.
  • La pera: una fruita sucosa i rica en potassi, tanins i vitamina D, que beneficia el sistema cardiovascular.
  • El codony: baix en calories i amb poc contingut de sucres, però s’acostuma a menjar en forma de confitura, cosa que provoca un augment considerable de sucre. Aporta potassi, aigua i fibra.
  • El raïm: dolç i hidratant, aporta flavonoides i tanins amb efectes antioxidants i anticancerígens.
  • La poma golden: un clàssic entre els clàssics, la fruita més consumida de totes. Té un alt contingut en aigua (85%) i en fibra, i aporta apoques calories. Si es menja crua, estimula el trànsit intestinal, i si es consumeix cuita, produeix pectina, que aporta efectes astringents.

Verdures de temporada, varietat d’opcions per compartir

  • La carxofa: una verdura molt utilitzada en la cuina mediterrània, afavoreix la funció biliar i aporta fibra. És molt recomanable per als diabètics perquè aporta insulina, així com vitamines del grup B, ferro i fòsfor. 
  • La carabassa: per trobar tots els seus beneficis a la pàgina X de la revista!
  • Les albergínies: amb un 92% d’aigua en la seva composició, és una gran font de vitamines i minerals com el ferro i el potassi. Perfecte antioxidant i ajuda a anivellar el colesterol.

Aquestes són les fruites i verdures per excel·lència de la tardor, ja saps quines receptes elaborar?

La tardor porta amb si nombrosos aliments típics d’aquesta temporada

Posts relacionats

Rosa, llibre i … pa de Sant Jordi, tasta’l!

2 de maig de 2023

El tortell, per Reis; la mona, per Pasqua; la coca de fruita dolça, per Sant Joan; els panellets, per Tots Sants … I, per Sant Jordi, què mengem? Doncs, pa de Sant Jordi. Es tracta d’una mena de pa de pagès amb formatge i sobrassada col·locats en capes que dibuixa les quatre barres de la senyera.

La diada de Sant Jordi amb roses i llibres se celebra a Catalunya des del primer terç del segle XX. Però no va ser fins al 1988 que un tercer ingredient es va afegir a la celebració: el pa de Sant Jordi. I és que, curiosament, fins fa 35 anys, aquesta festa popular no va comptar amb cap plat típic amb què s’acostumen a identificar les celebracions catalanes.

Té forma de pa de pagès i la particularitat d’estar fet amb nous, formatge i sobrassada. En tallar les llesques, floreix la senyera, amb les quatre barres vermelles sobre fons groc, com les que cada 23 d’abril omplen parades de llibres i roses a les viles catalanes. Aquest pa va ser inventat pel forner barceloní Eduard Crespo després de rebre un encàrrec i té la particularitat que combina tres masses d’aspecte i sabors diferents: una de formatge (parmesà, emmental o de Maó), una de sobrassada i una altra de nous. El resultat és un pa molt saborós, sucós i tou al mateix temps, i amb un gran aroma que a més forma la bandera catalana.

Des de fa alguns anys, aquest pa també es comercialitza per la diada de l’Onze de Setembre i per algunes festes majors locals.

Per elaborar-lo es pasten les tres masses amb farina, massa mare, llevat, mantega, sucre i sal, que es deixen fermentar durant una hora. Es laminen les pastes de formatge i de sobrassada i es distribueixen alternativament sobre la pasta de nous i s’enfornen. Cal apuntar que les barres no estan fetes amb colorants.

Per poder elaborar aquest tipus de pa i comercialitzar-lo cal haver obtingut una patent per poder utilitzar la recepta del mestre creador, així que no totes les fleques poden fer el pa de Sant Jordi original.

El pa de Sant Jordi, com altres tipus de pans, és un aliment molt nutritiu. Entre els seus components principals hi ha els hidrats de carboni, sobretot en forma de midó. També és una bona font de proteïnes tot i que té poca quantitat de vitamines i minerals. Això no obstant, és un aliment que ha de formar part de l’alimentació habitual. La versió vegetariana substitueix la sobrassada per tomàquet concentrat i pebre vermell.

En tallar les llesques floreix la senyera

La nyora, el desconegut tresor gastronòmic

13 de març de 2023

Actualment, creix en hivernacles, ja que és la millor manera per controlar l’ambient i aconseguir el seu punt òptim de creixement

La cuina de sempre amaga secrets, amb ingredients deliciosos que fan les receptes tradicionals molt especials i per llepar-se els dits. En aquesta ocasió, us presentem un aliment desconegut per a molts, en especial per als millennials, però̀ en canvi, típic a la cuina de les àvies: la nyora.

Però, d’on prové aquest nom?  El nom de “nyora” prové del territori on els frares jerònims cultivaven aquest pebrot, a la població de “La Ñora”, al costat de Múrcia. El clima de la zona va anant modificant aquest pebrot fins a convertir-lo en el que és avui dia: un pebrot rodó, vermell i dolç. Tot a causa de l’aclimatació d’unes llavors portades d’Amèrica pel mateix Cristòfol Colom.

Descriuríem la nyora de forma rodona i pell dura, de color vermell intens amb molta llavor i una polpa, especialment carnosa, molt dolça i gens picant, malgrat la seva aparença. Té una gran similitud amb el conegut pebrot de romesco, però aquest últim és allargat.

Antigament, es collia i es posava en enfilalls i es deixava assecar a l’aire lliure. Aquest procés es duia a terme per a la seva conservació en la temporada d’hivern. Actualment, creix en hivernacles, ja que és la millor manera per controlar l’ambient i el seu òptim creixement. Té unes exigències explícites de cultiu, perquè necessita un sòl amb gran quantitat de matèria orgànica, una temperatura que rondi els 20 graus, una taxa d’humitat baixa i molta llum, sobretot durant la primera etapa de creixement.

Al mercat acostumem a trobar les nyores seques. Un avís important: cal tenir-les una bona estona en remull abans d’utilitzar-les per a poder traure-li la polpa, ja que és el més apreuat de la famosa nyora. Un cop hidratades, només cal rascar la seva pell interior amb la punta d’un ganivet o una cullereta per obtenir tota la seva carn. És habitual ficar-ne als arrossos, a les cassoletes de conill, als peixos, guisats o pollastre, però, sobretot, en les salses, és a dir, en grans plats de la nostra saludable dieta mediterrània.

Anima’t a incorporar en el teu rebost aquest ingredient estrella, perquè, de vegades, aquests petits detalls són els que marquen la gran diferència en els nostres plats.

Segurament, en aquesta temporada de calçots consumeixis romesco; saps què du aquest producte? No ho dubtis, i mira els ingredients!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *