La salut. Aquell estat de complet benestar físic, mental i social i no únicament l’absència d’afeccions o malalties. Aquesta és la definició de salut segons la OMS des de 1948.
Sabent que és un dels organismes més importants sobre la gestió de la salut a nivell mundial defineix així allò que és essencial per mantenir la vida (sobretot pel que fa a la qualitat), no puc evitar preguntar-me:
I quins mecanismes reals s’utilitzen dia a dia per determinar si una persona gaudeix o no de bona salut?
Article de la nutricionista Marta Lorenzo
Segons la meva experiència, quan el pacient acudeix a la seva primera cita (amb la nutricionista) i desconec pràcticament tot de la seva vida, toca obrir historial i realitzar una de les parts més importants de la consulta, l’anamnesi. Com més informació tenim del pacient, més acurades seran les nostres recomanacions posteriors. És necessari preguntar sobre el seu estat de salut actual. En nombroses ocasions, el/la pacient ja sol venir preparat/da amb l’informe de l’última revisió mèdica on li varen realitzar una sèrie de proves. Als informes sempre hi solem trobar una valoració bioquímica (analítica de sang) i una valoració antropomètrica senzilla (pes, alçada i IMC).
Pel que fa a l’antropometria, aquesta acostuma anar acompanyada d’un diagnòstic de l’estat nutricional al costat, on hi diu: BAIXPES, NORMOPES, SOBREPÈS, OBESITAT, etc. El/la pacient, que ja ha rellegit el seu informe varies vegades, ens sol advertir: “Si m’has de pesar tranquil·la, peso “x” i diu que tinc “sobrepès” (per exemple), inclús abans que arribem a aquella part de l’informe.
Quin és el criteri que s’utilitza per fer aquest diagnòstic nutricional? Doncs, un de molt senzill: l’IMC (Índex de Massa Corporal). I com es calcula? Aquest índex és el resultat d’una fórmula que divideix el nostre pes (en kg) per la nostra alçada (en m) al quadrat.
Existeix una taula on es compara el valor obtingut i en funció del rang en el que et trobes, el diagnòstic serà un o un l’altre. Si tenim en compte que l’alçada no varia (a no ser que estem en etapa de creixement) aquest índex dependrà directament del pes que tinguem. Si fem més quilos sortirà més alt i si en fem menys, serà més baix, lògic, però… És el pes el millor paràmetre per determinar si una persona està nutricionalment saludable o no? NO!! I explico perquè.
La teoria diu que patim sobrepès si el nostre IMC està per sobre de 25 i obesitat si es troba per sobre de 30 però, a la vegada, els organismes oficials defineixen aquests trastorns com una acumulació de greix anormal o excessiva que pot ser perjudicial per a la nostra salut. Llavors, de què és qüestió, de pes o de greix? Si el problema és l’acumulació de greix excessiva, per què no es mesura també aquest paràmetre?
Sabem, o hauríem de saber, que quan pugem a una balança no pesa únicament el greix. El número que sortirà aquell dia dependrà del greix, de la massa muscular, del teixit ossi (complexió), de líquid intra i extra cel·lular, del moment del dia, de la femta que tinguem als intestins… Hi ha molt factors que influencien directament al pes que farem aquell dia. Així doncs, sembla que està lluny de ser la millor guia si realment ens hem plantejat millorar la nostra salut, oi?
“Hauríem de saber que quan pugem a una balança no pesa únicament el greix. El número que surt depèn del greix, de la massa muscular, del teixit ossi (complexió), de líquid intra i extra cel·lular, del moment del dia, de la femta que tinguem als intestins… Hi ha molt factors que influencien directament al pes que farem aquell dia.”
Des de la pròpia experiència, et recomano que deixis de posar el “focus” a la balança, que deixis d’avaluar-te a través del pes i et plantegis millorar la teva composició corporal. Els últims estudis ja comencen a mostrar què el fet de tenir un IMC entre 18-25 (normopes) no és garantia de gaudir de bona salut. La salut (nutricionalment parlant) dependrà, en part, de què tinguis una massa muscular cuidada (que et doni força=autonomia) i un percentatge de greix dins un rang saludable (per prevenir diabetis, trastorns cardiovasculars, hipertensió, colesterol, etc.) i això va més enllà d’un “pes correcte”. No oblidem però, com vèiem al principi, que si parlem de salut en general, aquesta seria una petita part a tenir en compte, la naturalesa humana sempre és difícil de simplificar.
