Text escrit per Marta Ulier Bellmunt, pedagoga i professora d’educació especial, actualment, al col·legi Isterria de Pamplona.
Fa més de 3 anys que tinc la sort de poder treballar en l’àmbit de l’educació especial. Molta gent el desconeix, i és normal, ja que no se li dona la visibilitat que es mereix.
L’educació especial té com a objectiu principal oferir el dret a l’educació a persones amb grans necessitats de suport a l’aprenentatge. En aquestes escoles, o centres de dia, acudeixen nens i nenes amb diferents característiques físiques, psíquiques i cognitives que necessiten ser ateses de la manera més individualitzada y adaptada possible.
Com s’acaba de mencionar, aquestes escoles estan adaptades i dissenyades per a què totes les persones quenecessitin aquest recurs, hi puguin accedir. Les aules estan formades per 4 o 5 alumnes, que presenten semblancesen edat, en característiques psíquiques, físiques i capacitats. D’aquesta manera, ens permet als docents treballar d’unamanera més funcional i adaptada a les necessitats de cadascú.
L’objectiu principal és oferir a l’alumnat una sèrie de coneixements i destreses que els serveixin per al seu dia adia, que els ajudin a augmentar la seva autonomia. Així doncs, els àmbits que es treballen, a nivell general, enuna escola d’educació especial són:
- Autonomia personal
- Habilitats motrius
- Processos cognitius
- Comunicació
- Habilitats socials
- Habilitats acadèmiques
- Inserció comunitària
- Formació pre-laboral
Tots aquests àmbits es tracten a través d’una sèrie de metodologies que són imprescindibles per poder concretar, amb el temps, les que s’utilitzaran per a cada etapa, o inclús per a cada alumne o alumna, atenent sempre les seves característiques, necessitats i centres d’interès. Aquestes metodologies es divideixen en globals i específiques.
GLOBALS
- “Aprenentatge per a la vida”.
- “Aprenentatge experiencial”.
- “Aprenentatge afectiu-relacional”.
- “Aprenentatge participatiu, consensuat y compartit” (tot l’equip multidisciplinari que forma part del centre, les famílies, i la comunitat educativa).
- “Aprenentatge coeducatiu”.
ESPECÍFIQUES
Metodologies per a l’aprenentatge:
- Metodologia TEACCH (Tractaments i educació de nens amb autisme i problemes associats a la comunicació).
- Organització de l’espai, materials i temps.
- Suport actiu.
- Teoria de les intel·ligències múltiples de Gadner.
- Ludificació
Metodologies per a la comunicació:
- Sistema de comunicació per intercanvi d’imatges.
- Quaderns de comunicació.
- Llenguatge bimodal.
- Llenguatge de signes naturals.
Metodologies per l’autoregulació i el benestar:
- Tècniques de relaxació, mindfullness i estimulació multisensorial des de la perspectiva Snoezelen.
- Suport conductual.
Finalment, el que s’aposta és per una educació inclusiva, integral i diversa que persegueix el foment de la reflexió, l’esperit crític i la participació dels alumnes, atenent sempre a la salut física i socioemocional amb diferents metodologies actives.
Tots els programes educatius tenen l’objectiu de poder ajudar als alumnes a afrontar les necessitats bàsiques de la vida quotidiana, integrar-se al seu entorn social o participar també en les diverses activitats que el centre promogui.
