Edith Clarke, la primera gran mestra de la enginyeria elèctrica i la inventora de la calculadora

Comparteix

Fins a finals del segle XIX eren molts els obstacles que dificultaven a una dona optar per una carrera d’enginyeria, perquè malauradament, les portes d’aquesta professió, estaven tancades per a elles. La capacitat de l’Edith Clarke, la protagonista de l’article, va fer que sobrevisqués en una àrea que antigament era de “domini masculí”, i va servir d’inspiració per a moltes dones de l’època que aspiraven a tenir una carrera de ciències i tecnologia.

Edith Clarke, va néixer al 1883 a Maryland, en una família de classe mitjana. Als 12 anys, Edith va quedar òrfena i va ser enviada a un internat per a nenes, on va aprendre una gran varietat de matèries, com per exemple piano, francès, literatura, història, llatí i fonaments d’aritmètica, àlgebra i geometria. Es va graduar als 16 anys, destacant sobretot en les matèries de coneixements matemàtics.

Posteriorment, es va dedicar a l’ensenyança durant dos anys i, tot i ser un gran mèrit, la professió no podia complir les seves aspiracions, ja que desitjava aplicar els seus coneixements en l’àmbit de l’enginyeria. Així doncs, al 1911, es va matricular en Enginyeria Civil en la Universitat de Wisconsin-Madison.

Durant l’estiu del primer curs va trobar un lloc de treball com a assistent d’informàtica en una empresa. Aquesta feina consistia en aplicar mètodes matemàtics per solucionar problemes de transmissions elèctriques. Ser assistent era l’única manera que una dona podia participar en una “investigació masculina” durant la I Guerra Mundial.

La seva feina va resultar tant gratificant que es va quedar en l’empresa ensenyant i dirigint un grup d’informàtics durant 6 anys. Al 1918 es va matricular al programa d’Enginyeria Elèctrica de l’Institut Tecnològic de Massachusetts, el qual va ser la primera dona en obtenir el títol de Mestria en Enginyeria Elèctrica un any més tard. Va emprendre una recerca de feina com a enginyera elèctrica, però no en va trobar cap, i va acabar fent de calculista realitzant funcions de formació i supervisió de dones que es dedicaven a fer càlculs. Tot i ser una acadèmica excel·lent, el seu sou i càrrec no eren dignes per als seus coneixements. Però va ser en aquesta empresa on va patentar una calculadora gràfica que va resultar molt útil per resoldre problemes de transport de corrent elèctrica i voltatge. Més endavant, l’any 1943, va publicar un llibre que la faria mundialment famosa anomenat “Anàlisi de circuits de sistemes de potència en corrent alterna”, que va acabar essent un llibre de referencia per als enginyers elèctrics. Al 1945, després de jubilar-se, aspirava marxar a la seva granja natal, però li van oferir ser professora a la Universitat de Texas, una oportunitat que no va poder negar. Va morir al 1959 però, al 2015, va ser inclosa al Saló de la Fama Nacional d’Inventors.

Va ser la primera dona en obtenir el títol de Mestria en Enginyeria Elèctrica

Per a més informació, consulta la web: www.cads.gencat.cat

Posts relacionats
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *