Situat al barri de Cappont, a tocar del riu Segre, i amb una antiguitat de més de 150 anys, el parc dels Camps Elisis és un autèntic pulmó verd on connectar amb la natura al cor de Lleida. Repassem la història d’aquest jardí romàntic d’inspiració francesa, oasi de natura enmig de la ciutat.

El seu nom, de ressonàncies parisenques, tot i que altres ciutats del món tenen espais públics amb la mateixa denominació, obeeix a la denominació de l’empresa barcelonina que es va fer càrrec de la seva explotació després de ser inaugurat.

Promogut per l’alcalde Manuel Fuster, el parc fou inaugurat el 12 de maig de 1864 com “el paseo del otro lado del puente”. Va néixer com un jardí d’estil francès amb zones enjardinades amb gespa, tanques vegetals, arbusts de diferents formes i parterres amb diferent planta de temporada i perenne. Durant el seu primer segle de vida havia tingut un magnífic estany, del qual en queden testimonis fotogràfics, que ocupava l’espai on actualment hi ha el pavelló de vidre, que ara està sent remodelat. Avui, els Camps Elisis és un parc amb bonics parterres i agradables perspectives, que reté la seva essència del segle XIX i dona noblesa a una part de la ciutat propera al riu. Però, històricament, el parc ha patit diversos canvis i fins i tot ha patit tres inundacions.

Amb aires de jardí romàntic a l’estil dels jardins de Versalles, amb més de 10.000 plantes senyalitzades, amb senderols, ponts i passarel·les que travessen un estany, amb dues grans àrees de jocs per als nens, aquest parc és escenari de tota mena d’espectacles i de celebracions al llarg de l’any. Les grans avingudes de plataners conviden a passejar-hi i a imbuir-se de l’atmosfera de calma que s’hi respira.

Els Camps Elisis compten amb 4 hectàrees de terreny i acullen 364 arbres de 50 espècies diferents. Els arbres més representatius són el plataner, el til·ler, la magnòlia i el ginkgo. Es tracta d’uns jardins de gran diversitat paisatgística, amb una forta presència de l’estètica romàntica, que en l’última remodelació portada a terme el 2007 es va voler mantenir i potenciar. Aquesta remodelació també va obrir el parc i va unir els seus jardins amb la canalització del Segre, potenciant així aquests dos espais tan emblemàtics de la ciutat de Lleida.

Els elements més característics del parc són el Passeig Central, el Teatre, el Templet, el Cafè-Xalet, el Gurugú i la Portalada.

El Passeig Central disposa d’amplis camins ombrívols que són ideals per a passejades tranquil·les o sessions d’activitat física a l’aire lliure. Al segle XIX, era el passeig del bon temps i de lluir roba, especialment als mesos de maig i setembre.

El Teatre

Ha tingut diferents fisonomies al llarg de la història i en aquest s’hi han representat des de sarsueles a peces teatrals, coples i actes polítics. Amb el temps va desaparèixer i en el seu lloc s’hi va construir el pavelló Antorxa, que va fer les funcions de teatre fins a la Guerra Civil, moment en què va passar a acollir competicions esportives. Tot i estar catalogat com a element històric i artístic de la ciutat, el seu estat actual està molt deteriorat i ara es troba tancat.

La Glorieta

Nasqué com un entarimat per als músics, després es va construir el Templet i es va posar de moda escoltar bona música prenent un cafetó a les taules del cafè.

El Cafè-Xalet

Edificat el 1926 amb una escalinata i una pèrgola, es va convertir en un punt de trobada de la societat lleidatana i funcionava molt en els entreactes del teatre. Posteriorment, l’edifici ha tingut diversos usos, entre ells el de bar musical. Actualment es troba en desús.

La Portalada

És l’entrada als Camps Elisis i ha canviat tres vegades al llarg de la història. Inicialment, no hi havia porta, després se’n va construir una d’estil romàntic i, les portes de ferro actuals tenen un estil més neoclàssic.

Al parc també hi ha un monument a l’alcalde Fuster, impulsor dels Camps Elisis. D’estil modernista, va ser realitzat per Miquel Blay. Els fons per a la construcció de l’obra van sortir de la recaptació d’un concert del pianista lleidatà Ricard Vinyes.

Tres inundacions

El riu Segre ha inundat fins a tres vegades els Camps Elisis els anys 1866, 1907 i 1982. Totes van tenir la seva importància i les seves anècdotes. A la segona riuada, la més seriosa, el parc es va tornar navegable i, un cop desaiguat, va quedar molt de fang amuntegat en un pujolet que es va anomenar Gurugú, en record d’una gesta de l’època a la guerra del Marroc.

Els Camps Elisis ha tingut els seus alts i baixos al llarg de la història, encara que sempre s’ha mantingut com un lloc de passeig i oci per als lleidatans.

A més de la seva importància com a espai de lleure i testimoni històric, els Camps Elisis també són un punt de trobada per a diverses activitats culturals i esdeveniments socials de la ciutat. Concerts, espectacles diversos, fires gastronòmiques i esdeveniments com la Festa Major de Maig, l’Aplec del Caragol o la Fira Agrària de Sant Miquel, contribueixen a dinamitzar la vida cultural i social dels lleidatans.