A LLeida… també hi ha Modernisme
El modernisme fou un moviment cultural i artístic sorgit entre finals del segle XIX i principis del XX amb la voluntat de trencar amb l’estètica realista i la idea positivista anterior. Fou un corrent molt arrelat a Catalunya, especialment en emblemàtiques construccions com edificis d’habitatges. Predomini de la corba, asimetria en les formes, ferro forjat, detallisme en la decoració i colors llampants són alguns dels trets característics d’aquest corrent arquitectònic. Lleida compta amb diversos edificis modernistes distribuïts al llarg de la ciutat. Coneixes quins són? Te’ls descobrim.
Mercat del Pla (Plaça dels Gramàtics)
Aquest edifici se situa a la part alta del centre històric on històricament hi havia hagut l’Estudi General. El Mercat va ser construït entre 1920 i 1922 segons projecte de Joaquim Porqueres i va comptar amb col·laboració de l’arquitecte municipal Francesc de Paula Morera i Gatell.
Teatre de l’Escorxador (C/ Lluís Companys)
L’Antic Escorxador Municipal és un magnífic exemple d’arquitectura industrial de principis del segle XX (1912 i 1915). Del recinte original se’n conserven les naus i els pavellons auxiliars destinats a habitatge i laboratori. Hi destaca la cúpula que s’utilitzava com a gran xemeneia de sortida de fums.
Edifici Pal·las (Avinguda de Blondel, 4)
Aquest antic edifici d’habitatges va ser un encàrrec que l’any 1915 va fer el polític Eduard Aunós a l’arquitecte Morera i Gatell. Durant dècades va desenvolupar les funcions l’hotel, el de més renom, l’Hotel Pal·las. Destaca la gran tribuna, emmarcada per una filera de balcons i unes originals mènsules.
Antic Cinema Vinyes (Caixaforum. Av. Blondel, 3)
Va obrir les seves portes l’any 1919 com a sala i teatre de la nova seu social de l’Academia de la Juventud Católica. Però el local aviat es dedicaria a altres usos, entre els quals, el de cinema, que va durar fins a l’any 1978. Les dues façanes d’aquesta construcció tenen pocs punts en comú.
Cases Noves (Rambla d’Aragó, 31-35)
Es tracta d’un grup de tres edificis bessons d’habitatges, alineats i esglaonats. Amb planta baixa i 4 pisos superiors, l’element més remarcable de les Cases Noves o Balasch és la gran tribuna central que recorre el segon i tercer pis, flanquejada per balcons laterals i sostinguda per grans mènsules.
Casa Baró (Avinguda de Blondel, 100)
La Casa Baró també és popularment coneguda com La Vinícola, a causa del fet que durant anys als seus baixos s’hi va instal·lar un celler que portava aquest nom. Restaurada en els darrers temps, és un dels immobles més significatius de Joan Bergós a la capital de Ponent. Data de 1921.
Casa Magí Llorens (Carrer Major, 74-76)
S’anomena així perquè va ser la residència del banquer amb aquest nom, però les seves formes i colors esclatants també fan que sigui popularment coneguda com la Pedrera lleidatana. En destaca la tribuna que recorre verticalment els tres primers pisos del xamfrà, feta amb ferro i vidre.
Casa Morera o Casa de la Lira (Av. Blondel, 92)
El característic disseny de la seva façana fa que també sigui coneguda com la Casa de la Lira. Obra de Morera i Gatell (1922), destaca per una gran tribuna a la primera planta que dona pas a una balconada i dues finestres que s’uneixen mitjançant una composició de formes modernistes.
Casa Xam-mar (Avinguda de Blondel, 9)
Construïda l’any 1920, aquesta casa tenia una espaiosa entrada per la qual accedien els carruatges fins a un pati que s’allargava fins al final de la planta. Es tracta d’un projecte creat per Morera i Gatell, en el que la tribuna, amb àmplies finestres, n’és l’element més interessant.
Casa Pluvins (Rambla de Ferran, 47)
La principal particularitat de la Casa Pluvins (1929) és que es tracta de l’únic exemple conservat amb una tipologia de residència amb el negoci familiar als baixos i l’habitatge a sobre. Un dels elements més vistosos són les llargues balustrades que presenta la façana, a la planta principal i a la superior.
