Arriba una edat en la qual els nostres pares es fan grans i necessiten cada vegada més de la nostra atenció i cures.
És un fet que succeeix gradualment a mesura que nosaltres també anem complint anys i veient la vida ja amb una certa perspectiva. Això moltes vegades suposa haver d’organitzar les nostres prioritats per a dedicar temps a acompanyar-los i atendre’ls. Segons van aflorant les dificultats físiques i cognitives ens anem adaptant a les seves demandes i establint solucions per a millorar la seva qualitat de vida.
Aquest és un temps també de revisió de vida, de la pròpia i del que els teus pares han representat i representen en ella. A vegades han sorgit conflictes que ens poden haver distanciat temporalment, potser problemes de comunicació, disputes familiars, etc. Tota sistèmica familiar és complexa i només els implicats en les vivències succeïdes saben el que els ha portat al punt de connexió en el qual estiguin en aquest moment. Però sens dubte arriba un moment en la vida que és necessari fer, amb serenitat, una reflexió de tot allò que ha quedat pendent i buscar la millor manera de gestionar-ho. Tot conflicte emocional no resolt té sempre moltes arrels que amb calma ens hem de permetre explorar i aclarir.
És una sort els que encara gaudim dels pares quan aquests ja han passat els vuitanta anys. Avui dia són molts els que aconsegueixen aquesta edat en bones condicions, i fins i tot els noranta! Ningú sap amb certesa quina serà l’evolució del procés d’envelliment. És per això que l’important és estar atent i anar anticipant, en la mesura que sigui possible, els suports que necessiten.
També sens dubte ens porta a la reflexió de la gran importància de cuidar-se a un mateix per a estar en les millors condicions físiques, mentals i emocionals. Tota la vida ens han cuidat a nosaltres i ara necessiten tota la nostra fortalesa per a poder transitar pels diversos problemes de salut que poden anar sorgint a conseqüència del seu propi envelliment. Anar fent ajustos en alimentació i estil de vida, mantenint a ratlla l’estrès, són aspectes que són responsabilitat de cadascun.
És fonamental posar ànima i cor a donar aquest suport com a manera d’honrar tot el que hem rebut dels nostres pares en el nostre camí de vida. Com va dir en el seu moment Lao Tse, al qual se li atribueix haver fundat el taoisme, “l’agraïment és la memòria del cor”
Article redactat pel nostre col·laborador Oscar Castán.
