És cert que cada vegada escrivim menys, ja que tot està pràcticament informatitzat, però a les oficines i escoles hi ha materials de papereria que segueixen sent imprescindibles, especialment el corrector líquid, conegut popularment com a típex. Sabies el seu origen?
“Un pintor mai corregeix les seves errades, pinta damunt d’elles”. Això és el que va pensar la Bette Nesmith, una mecanògrafa i artista estatunidenca que va decidir utilitzar una mica de pintura blanca diluïda en aigua per corregir els errors fets amb la màquina d’escriure. Sense adonar-se, va inventar una solució a un problema molt freqüent de l’època, portant-lo a l’èxit mundial.
La Bette, després de divorciar-se, per tal de mantenir el fill i mantenir-se ella mateixa, va començar a treballar com a secretària al Texas Bank and Trust a Dallas l’any 1951, als 27 anys d’edat. Aviat va assolir el lloc de secretària executiva, el càrrec més alt disponible en aquell moment per a les dones en la indústria. En aquella època, amb l’aparició de les primeres màquines d’escriure elèctriques, era difícil corregir els errors mecanogràfics, la qual cosa causava continus problemes a les secretàries, que havien de tornar a escriure pàgines senceres a causa de petits erros. Ella, que per guanyar-se diners extra pintava aparadors nadalencs, va pensar què feien els artistes quan s’equivocaven… Pintaven per sobre! Així doncs, va decidir barrejar aigua i pintura blanca dins d’una ampolla, i amb un pinzell d’aquarel·les, va començar a pintar els seus erros.
Durant cinc anys va utilitzar aquesta tècnica en secret, fent algunes millores amb l’ajuda del professor de química del seu fill, però finalment el 1956 va decidir començar a comercialitzar-lo amb el nom de Mistake Out (fora errors). Aquest líquid en petites ampolles aviat es va anar coneixent i la seva demanda va augmentar considerablement. La llar de la Bette era la seu centrar de l’empresa, on la cuina era el laboratori on s’hi creava la màgia. Aviat, l’empresa amb el nou nom de Liquid Paper, va liderar un negoci internacional amb seu a Dallas i fàbriques a Toronto i Brussel·les.
L’any 1968 el seu producte va arribar a ser molt rendible i el 1976, la seva companyia va arribar a donar feina a més de 200 persones i una fabricació anual de 25 milions d’ampolles. Finalment, l’any 1979 va vendre l’empresa a Gillet Corporation per 47,5 milions de dòlars i als 56 any d’edat, va morir. El seu únic fill, Michael Nesmith, va heretar la meitat de la fortuna de la seva mare, una part d’aquesta destinada a finançar la Fundació Batte Claire McMurray, que donava suport a projectes professionals de mares solteres, refugi i assessorament a dones maltractades, així com beques universitàries per a dones grans.
Actualment, a Europa el corrector líquid el coneixem amb el nom de típex o Tipp-ex, i no Liquid Paper, perquè una empresa Alemanya va comercialitzar el producte amb aquest nom.
Per a més informació: www.urbanisme.paeria.cat
