Text de Laura Delmás Bernad, tècnica d’Igualtat
La violència de gènere ha estat un fenomen que lamentablement ha estat present al llarg de tota la història. Aquesta desigualtat latent ve de segles de condicionants culturals, religiosos i socials. Les xifres amb les quals els mitjans de comunicació ens commocionen cada setmana deixen poc marge per al dubte, la violència contra les dones s’ha convertit en una de les xacres més preocupants de la societat actual, tractada com una injustícia social. Des de principi d’any hi ha hagut 9 dones assassinades i el 2022 va deixar un balanç de 49 víctimes mortals.
Fins no fa molt temps, la violència de gènere, sobretot quan parlem de les relacions afectives de parella, era una realitat que es considerava una mica pròpia de l’esfera íntima privada, en la qual ningú havia d’interferir. La realitat, d’ara, és que ha passat a l’esfera pública i el resultat més directe, és que l’Estat ha pres una sèrie de mesures amb l’objectiu d’erradicar-la o pal·liar els seus efectes, a través de la sensibilització, prevenció, aprovació i reformes de lleis.
La comissió de la violència de gènere té uns efectes sobre la dona devastadors. Un dels principals, és l’exclusió social a la qual es veu exposada la víctima. És a dir, aquesta violència acaba aïllant i allunyant a la persona maltractada de les seves relacions més significatives, provocant la impossibilitat d’exercir un dret social fonamental, que és el dret al treball. El manteniment del treball és un dels elements essencials per a assegurar l’èxit de la lluita de les dones maltractades, ja que si prenem en consideració els avantatges que aporta per a la víctima, la incorporació al treball suposa l’allunyament de l’agressor, la independència professional, econòmica i la millora de l’autoestima.
Per a mitigar les conseqüències en l’entorn laboral d’una situació externa de maltractament cap a la dona treballadora es va aprovar la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, en la qual s’exposen els drets de les dones víctimes de violència de gènere i s’estableixen un conjunt de mecanismes de protecció integral, per a afavorir la conservació de l’ocupació i reduir el risc que pot suposar l’activitat laboral per a la treballadora.
En la Llei, s’articulen unes mesures de conciliació modificant el temps i el lloc de treball, adaptant horaris, reduint i facilitant la mobilitat de la jornada. Ara bé, a vegades, és complicat el manteniment del lloc de treball, per la qual cosa les treballadores s’acullen als supòsits de suspendre o extingir aquestes relacions, les quals, s’hauran de protegir amb una sèrie de rendes.
La treballadora té dret a reduir la seva jornada de treball, aplicada per la necessitat de realitzar una jornada inferior, bé per a rebre una atenció vinculada al seu estat o bé per a evitar un risc per part del seu agressor. Es configura com una disminució temporal de la quantitat d’hores, per la qual cosa comportarà una disminució proporcional del salari.
Un altre mecanisme de protecció que té la treballadora és la reordenació del temps de treball, mitjançant l’adaptació i flexibilitat d’horari de treball, establint una distribució irregular, gaudi de vacances, teletreball… Es tracta de modificar el seu horari per a ajustar-lo a les seves especials circumstàncies, amb la finalitat de fer-ho poc previsible, per a evitar l’acostament de l’agressor.
La mobilitat geogràfica és una altra mesura a la qual tindrà dret la treballadora, és causada per la necessitat de canviar de centre de treball o localitat, és una circumstància de vital importància, ja que consisteix a apartar-se de l’entorn físic de l’agressor, amb l’objectiu de preservar la integritat física. Aquesta mesura presenta problemes, perquè està pensada per a empreses amb diversos centres de treball, i a més, l’empresari ha de tenir una vacant en l’altre centre.
Al costat de les mesures d’adaptació del lloc de treball i com un recurs alternatiu d’aquestes, en el cas de no existir possibilitats d’acomodar el treball a la situació de violència de gènere, estaria la d’optar per cessar temporalment la prestació dels serveis en l’empresa, amb dret a la reserva del lloc de treball.
Per a aplicar en última instància, la Llei incorpora una mesura consistent en la decisió per part de la treballadora víctima de violència de gènere de dimitir en l’empresa, sent aquesta l’extinció contractual, la qual porta una doble protecció; d’una banda, el manteniment del vincle laboral i, per una altra, tutelar les necessitats de la víctima quan per les circumstàncies concurrents es veu obligada a abandonar el seu lloc de treball, intentant minimitzar el mal que aquesta situació li pot ocasionar sobretot en la seva economia. Aquesta mesura també és de caràcter subsidiari, ja que s’adoptarà quan s’hagin esgotat les altres mesures consistents a garantir el manteniment de la relació laboral. Té unes garanties molt positives, ja que ve acompanyada de percebre la prestació per desocupació i el dret al retorn preferent a l’empresa, en cessar la incompatibilitat que va desencadenar la decisió extintiva.
En la Llei, s’articulen unes mesures de conciliació modificant el temps i el lloc de treball, adaptant horaris, reduint i facilitant la mobilitat de la jornada
