Dissabte, 23 novembre 2024
Gastronomia
escrit per Magazine Publicacions

Recepta del mes: galetes de civada, coco i xips de xocolata negra

9 de maig de 2022
Comparteix

Tots sabem que les galetes industrials del supermercat no són la millor opció per a la nostra alimentació, normalment pels ingredients ultra-processats i la gran quantitat d e sucre que aporten. Una opció alternava són les galetes casolanes i amb ingredients saludables, ideals per consumir aquells dies d’antull. Nosaltres et proposem una recepta molt fàcil i deliciosa, només cal que barregis els ingredients, formar boletes i enfornar. Fer-les pot convertir-se en una proposta ideal per una tarda en família o amb amics, fins i tot perquè gaudeixin els petits de casa.

INGREDIENTS

  • 2 ous
  • 140 g de farina de civada o flocs sencers.
  • Ratlladura de llimona o taronja.
  • 1 culleradeta d’essència de vainilla.
  • 60 grams de coco ratllat.
  • 3 culleradetes d’oli de coco o d’oliva.
  • 1 culleradeta de llevat químic.
  • 1 grapat de xips de xocolata negra.
  • 2 cullerades de mel (al gust).

PREPARACIÓ

  1. En un recipient barreja els flocs o la farina de civada amb el coco, el llevat i l’essència de vainilla. Barreja-ho tot amb l’ajuda d’una espàtula.
  2. Bat els ous i afegeix-los la barreja anterior amb la mel i el grapat de xips de xocolata fins que quedi tot ben integral. També afegeix la ratlladura de llimona o taronja.
  3. Deixa reposar 30 minuts la barreja a la nevera i mentrestant, preescalfa el forn a 180º amb calor a dalt i a baix.
  4. Col·loca un full de paper vegetal sobre la safata del forn, fes porcions rodones i dona forma a les galetes, deixant-les sobre la safata. Et pots ajudar amb dues culleres o directament amb les mans prèviament enfarinades.
  5. Decora la superfície amb més xips de xocolata perquè quedin més boniques i gustoses.
  6. Enforna-les durant 20-25 minuts a 180º amb calor a dalt i a baix. Cada forn és un món, per això t’aconsellem estar pendent de la cocció fins que estiguin daurades.
  7. Un cop les treguis del forn, deixa-les refredar i… a gaudir-les!
Posts relacionats

La pinya tropical

10 de juny de 2022

La pinya tropical o ananàs és una deliciosa fruita tropical originaria de Sud-Amèrica i que avui en dia el seu consum s’ha expandit per tot el món gràcies a la seva frescor i dolçor naturals.

HISTÒRIA

La pinya tropical (Ananas sativus) va ser descoberta pels exploradors espanyols a l’Amèrica Llatina. Es va començar a cultivar al segle XIX a l’illa de Hawaii, i actualment es cultiva a la majoria dels països tropicals del món fins als 800 metres d’altitud. Precisament pel seu origen tropical es tracta d’una fruita molt dolça i refrescant, molt adequada al clima càlid d’on és originària. Per tant, convé que durant les estacions fredes del nostre clima ho tinguem present, ja que ens pot refredar l’organisme.

PROPIETATS NUTRICIONALS

Nutritiva, digestiva, depurativa, saciant… són algunes de les propietats de la pinya. Si vols conèixer tots els beneficis d’aquesta fruita, estàs llegint l’article adequat!

  • És rica en hidrats de carboni, ja que al ser d’absorció lenta, ens dona energia per afrontar tot el dia.
  • La pinya tropical és rica en vitamines A, B i C, i també en fibra, potassi i iode. La vitamina A, en forma de betacarotè, és necessària per mantenir un bon estat de la retina i la pell, entre d’altres coses. En les vitamines del grup B hi destaca el B9 o àcid fòlic, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic. Finalment, la vitamina C de la pinya participa en la formació de col·lagen i afavoreix a l’absorció de ferro dels aliments, ajudant a que l’organisme no envelleixi. El potassi intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de les nostres cèl·lules i el iode és indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide, que regula el ritme metabòlic del cos.
  • El 85% de la seva composició és aigua, per tant sacia i manté el cos hidratat.

EFECTES SOBRE L’ORGANISME

  • La pinya té propietats antiinflamatòries, per la qual cosa resulta molt beneficiosa en casos símptomes d’artritis o l’àcid úric.
  • Afavoreix la digestió i és antihelmíntica, és a dir, mata els cucs intestinals. Conté l’enzim bromelaïna, que incrementa la capacitat de digerir la proteïna a l’estómac i està indicada per alleugerir el mal de panxa pel seu efecte analgèsic sobre la mucosa intestinal, a més d’eliminar els cucs intestinals. L’únic inconvenient és que la concentració més alta d’aquest enzim la trobem al cor de la pinya, a la part central, que és fibrosa i dura, i que normalment eliminem.

En definitiva, és una fruita ideal per consumir-la durant les èpoques caloroses, ens aporten molts nutrients i el seu sabor dolç és ideal per fer batuts i gelats.

És temps de calçotades!

27 de febrer de 2023

És temps de calçotades! La temporada d’un dels àpats més festius de l’hivern català ja ha començat. Una calçotada en família o amb amics al camp és tota una experiència que, si en teniu l’oportunitat, no podeu deixar escapar. Però, quins són els cànons d’aquesta tradició gastronòmica catalana?

  • El millor lloc per fer una calçotada és el camp. Per cuinar i per menjar aquestes cebes no hi ha indret més idoni que l’aire lliure, perquè un aspecte essencial d’una calçotada com cal és la seva preparació. Anar a collir la llenya, fer el foc i disposar els calçots a les graelles amb les fulles cap enfora mentre es gaudeix d’una bona conversa, cerveseta en mà, és un dels millors moments de la jornada.  
  • I per què a l’aire lliure? Doncs perquè es cuinen amb molta flama, es mengen amb les mans i el més probable és que us taqueu, per això en moltes calçotades és freqüent que els comensals duguin un pitet.
  • I, com s’han de menjar? Doncs, s’agafa un calçot amb una mà i, amb l’altra, es fa lliscar de dalt a baix per extreure’n la pell socarrada pel foc. Un cop pelat, ens quedem amb la ceba tendra i la mullem dins la salsa. Escorrem, alcem el calçot ben amunt, boca oberta i, cap a dins que fa baixada. Els cànons d’una calçotada com cal diuen que s’ha d’engolir tota la ceba sencera (la part blanca, sense la tija), però cadascú que ho faci com pugui.
  • Asseguts o dempeus? La millor manera de menjar els calçots és dempeus, ja que és més fàcil engolir-los donada la seva forma allargada. També cal embrutar-se les mans de sutge i, fins i tot, tacar-se la samarreta, sigui de salsa o de vi del porró. És clar que no es tracta d’obligacions, però és com més gaudireu d’aquesta tradició gastronòmica.
  • I que seria d’una calçotada sense carn a la brasa? Després de fer els calçots (una vintena per persona seria el càlcul mitjà), què millor que aprofitar les brases per coure unes llonganisses, unes costelles de corder o qualsevol altre tipus de carn per arrodonir la jornada campestre.

Salsa romesco o salsa de calçots?

S’ha acceptat que la salsa romesco no és exactament la salsa de calçots, però s’assemblen molt! Algunes de les diferències són:

  • La salsa romesco fa servir el pebrot de romesco, que és d’un sabor més amarg, mentre que la salsa de calçots empra nyores (sense tall ni llavors), que són més dolces.
  • La salsa romesco és menys espessa, més gruixuda i terrosa que la dels calçots, ja que aquesta última ha de ser més suau i digestiva per evitar una mala experiència.
  • A la salsa de calçots no és habitual posar-li bitxo ni pebres picants, potser si, una mica de julivert, segons sigui el cas. El romesco se sol usar per sucar peix o marisc, per això s’acostuma a fer una mica més picant.
  • Ambdues salses tenen una base d’avellanes i ametlles, i tomàquet i all escalivats.

Pel que hem vist, sembla ser, doncs, que hi poden haver tantes receptes com cuiners!

Si bé aquesta és la manera típica de menjar els calçots heu de saber també que aquestes cebes poden cuinar-se d’altres formes: a la planxa, al forn o en tempura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *