EL CONTORN D’ULLS

Ja que aquest any la boira de ponent ens ha donat una mica de treva, espero que us hàgiu animat a passejar una mica més a l’aire lliure, sota aquest Sol hivernal que ens aporta, entre temperatures fredes, una mica d’escalf i vitamina D.

Solem associar l’obtenció de nutrients, com les vitamines, amb la ingesta d’aliments, però en el cas de la vitamina D és diferent, o no?

Com obtenim exactament aquesta vitamina a través del Sol? Podem aconseguir-la també a través dels aliments? Us ho explico.

Quan ens exposem al Sol, no “absorbim” la vitamina D directament, sinó que la produïm. El Sol no ens envia directament la vitamina D que absorbim a través de la pell, sinó que per conducte dels rajos ultraviolats, i gràcies al seu contacte directe sobre la nostra pell, podem sintetitzar-la a les capes superiors: la dermis i l’epidermis. Del Sol n’absorbim els fotons, unes partícules portadores de radiació solar. Aquest procés s’inhibeix o es dificulta amb l’aplicació de protectors solars tant de filtre químic, com físic (mineral) que a la vegada no deixen de ser recomanables en casos d’exposició intensa i prolongada per evitar lesions a la pell.

Quan ingerim aliments rics en vitamina D o prenem un suplement, l’absorció esdevé a l’aparell digestiu, d’allí passa al torrent sanguini i segueix el mateix curs que la sintetitzada a la pell.

Per què avui en dia encara hi ha tanta controvèrsia sobre quins són els requisits diaris i quins són els nivells sèrics idonis? Bé, una de les hipòtesis podria ser per la dificultat a l’hora de realitzar estudis que es puguin extrapolar a altres zones. És a dir, tenint en compte que el clima, l’altitud, el color de pell, l’edat, l’hora del dia en la que ens exposem al Sol, la pol·lució… són factors que afecten enormement a la síntesi de vitamina D, és lògic pensar que les conclusions extretes en un estudi dut a terme als Estats Units, siguin difícils o impossibles d’extrapolar a Espanya o Austràlia, per exemple.

Pel que fa a la vitamina D present en els aliments, hem de saber quins d’aquests són interessants pel contingut en aquesta vitamina i quina proporció representaria aquesta aportació respecte al total de les dues fonts? (Aliments vs. Sol).

Bé, doncs lamento dir que l’aportació a través dels aliments s’estima en un 10% del total, així que un petit bany de Sol ens permetrà sintetitzar una quantitat de Vitamina D molt més elevada.

Així i tot, en estacions de menys Sol o amb menys parts del cos exposades a ell, com poden ser la tardor i l’hivern, aquestes petites aportacions alimentàries seran molt importants. 

Quins aliments són rics en vitamina D? Doncs, depèn. De la mateixa manera que nosaltres, els humans, podem tenir diferents nivells de reserva segons quin sigui el nostre estil de vida, l’aportació a través d’algunes fonts animals, vegetals o fongs pot ser molt variable depenent si la seva vida ha estat privada o no de Sol. Per exemple, la llet que podem obtenir a partir d’una vaca que no ha estat en contacte amb el Sol, ens aportarà una quantitat de vitamina D inapreciable (3 UI/got). En qualsevol cas, en condicions normals, els aliments més rics en Vitamina D són, en el camp animal: peixos blaus, oli de fetge de bacallà, làctics i derivats, ous…; vegetals (algues) i fongs (bolets, llevats, líquens).

Les taules de composició nutricional no solen reflectir l’empobriment generalitzat que sofreixen els aliments, ja que representen aquells procedents de formes de ramaderia, pesca i agricultura tradicionals, o bé aliments que han estat fortificats addicionant vitamina D al producte final, una solució freqüent de la indústria alimentària enfront aquest empobriment en els aliments.

Article basat en conclusions de Maria Hernández Bascuñana (Autora de “VitaminaDos”)

L’aportació de vitamina D a través dels aliments s’estima en un 10% del total, així que sempre és necessari un petit bany de Sol