Dilluns, 26 gener 2026
Actualitat
escrit per Magazine Publicacions

Lo Cargol torna a la plaça de les Magnòlies

26 de gener de 2026
Comparteix

El restaurant Lo Caragol ja ha tornat al barri de Balàfia, reobrint portes a la plaça de les Magnòlies després d’uns anys d’absència. Un retorn molt esperat que recupera un espai emblemàtic de la ciutat i que reafirma el vincle del restaurant amb la cuina lleidatana de proximitat.

Un retorn amb identitat i essència pròpia

La reobertura de Lo Caragol a Balàfia suposa molt més que una nova etapa: és la recuperació d’un projecte arrelat al territori, fidel a la seva manera d’entendre la gastronomia. La seva cuina continua basada en el producte local, les receptes tradicionals i una proposta honesta pensada per al dia a dia.

Aquesta mateixa filosofia també es manté als altres dos establiments de Lo Caragol a Lleida, situats al Sícoris Club i a tocar dels Mossos d’Esquadra.

La plaça de les Magnòlies, de nou punt de trobada

El local de la plaça de les Magnòlies torna a convertir-se en un punt de trobada per a veïns, treballadors i clients habituals. Un espai proper i acollidor, pensat perquè qualsevol moment sigui bo per seure a taula i gaudir d’una cuina de sempre.

Menús diaris al migdia: cuina casolana i accessible

Al migdia, Lo Caragol ofereix menús diaris econòmics i variats, una opció molt valorada tant per a treballadors com per a qui busca un dinar casolà, complet i sense complicacions.

Els menús inclouen plats de la cuina catalana i lleidatana, elaborats amb productes de proximitat i amb l’atenció al detall que caracteritza el restaurant.

Sopars informals amb carta variada

A la nit, l’ambient esdevé més informal i relaxat. La carta inclou entrepans, torrades i plats variats, ideals per a sopars tranquils, trobades amb amics o un àpat lleuger. Tot i no disposar de menú nocturn, l’oferta s’adapta a diferents gustos i moments.

Lo Caragol reforça la seva presència a Lleida

Amb aquesta reobertura, Lo Caragol consolida la seva presència a Lleida i recupera un espai que torna a respirar tradició, proximitat i quotidianitat. La plaça de les Magnòlies suma de nou una proposta gastronòmica arrelada al territori i pensada per a tothom.

Posts relacionats

Nous hàbits gastronòmics post Covid-19

15 de juliol de 2021

Són moltes les coses que han canviat després d’aquesta situació de pandèmia mundial, una d’elles ha sigut valorar, encara més, la nostra salut, i per això han sorgit nous hàbits durant la nostra vida quotidiana. Un d’aquests exemples ha sigut l’augment del consum de productes naturals i frescos, una tendència sostenible que ha fet créixer el consum de peix un 11,8%, de carn un 8,6% i de fruites i verdures un 7,4%, segons dades que ens proporcionen diferents estudis de mercat a Espanya.

El fet d’haver d’estar més temps a casa, també ens ha fet crear la necessitat d’estar ocupats amb activitats diferents, per això, un altra de les tendències més populars d’aquest any ha sigut la creació d’un hortet a casa de plantes que es puguin possiblement consumir, o cuinar els productes d’una forma més elaborada.

Les classes de cuina virtuals han augmentat notablement durant la pandèmia, ja que són una proposta divertida on aprendre moltes tècniques culinàries per no dependre del “menjar fora”. Una altra curiosa tendència del món gastronòmic a sigut el donar importància a l’esmorzar. Això ve del fet de cada cop hi ha més persones que teletreballen, permetent així que el primer àpat del dia es pugui elaborar i consumir amb més temps i tranquil·litat, quedant-nos més plens i evitant així el picar entre hores abans de dinar.

Alhora, també s’ha apostat per la incorporació de la digitalització en molts dels aspectes quotidians de la vida, com la compra on-line als supermercats o el repartiment a domicili de restaurants. També s’ha començat a optar per anar a botigues d’aliments a granel, contribuint així a una millor generació de residus i que a més solen assortir de productes de qualitat, de producció respectuosa amb el medi ambient i de proximitat. Llegums i grans, farines i cereals, tes i espècies, són alguns dels productes que podem trobar en aquests comerços.

L’estudi de l’Agència Catalana de Consum (ACC) “Impacte de la crisi covid-19 en els hàbits de consum a Catalunya en el post-confinament”, indica que la crisi de la covid-19 ha accelerat tendències de consum, com ara la preferència creixent pels comerços locals i socialment responsables, per la compra de productes saludables de forma conscient i una clara reducció en el malbaratament d’aliments.

A poc a poc ens anem adaptant als nous ritmes de la societat, creant costums saludables que a la llarga, ens puguin beneficiar físicament i mentalment.

Edith Clarke, la primera gran mestra de la enginyeria elèctrica i la inventora de la calculadora

27 de setembre de 2022

Fins a finals del segle XIX eren molts els obstacles que dificultaven a una dona optar per una carrera d’enginyeria, perquè malauradament, les portes d’aquesta professió, estaven tancades per a elles. La capacitat de l’Edith Clarke, la protagonista de l’article, va fer que sobrevisqués en una àrea que antigament era de “domini masculí”, i va servir d’inspiració per a moltes dones de l’època que aspiraven a tenir una carrera de ciències i tecnologia.

Edith Clarke, va néixer al 1883 a Maryland, en una família de classe mitjana. Als 12 anys, Edith va quedar òrfena i va ser enviada a un internat per a nenes, on va aprendre una gran varietat de matèries, com per exemple piano, francès, literatura, història, llatí i fonaments d’aritmètica, àlgebra i geometria. Es va graduar als 16 anys, destacant sobretot en les matèries de coneixements matemàtics.

Posteriorment, es va dedicar a l’ensenyança durant dos anys i, tot i ser un gran mèrit, la professió no podia complir les seves aspiracions, ja que desitjava aplicar els seus coneixements en l’àmbit de l’enginyeria. Així doncs, al 1911, es va matricular en Enginyeria Civil en la Universitat de Wisconsin-Madison.

Durant l’estiu del primer curs va trobar un lloc de treball com a assistent d’informàtica en una empresa. Aquesta feina consistia en aplicar mètodes matemàtics per solucionar problemes de transmissions elèctriques. Ser assistent era l’única manera que una dona podia participar en una “investigació masculina” durant la I Guerra Mundial.

La seva feina va resultar tant gratificant que es va quedar en l’empresa ensenyant i dirigint un grup d’informàtics durant 6 anys. Al 1918 es va matricular al programa d’Enginyeria Elèctrica de l’Institut Tecnològic de Massachusetts, el qual va ser la primera dona en obtenir el títol de Mestria en Enginyeria Elèctrica un any més tard. Va emprendre una recerca de feina com a enginyera elèctrica, però no en va trobar cap, i va acabar fent de calculista realitzant funcions de formació i supervisió de dones que es dedicaven a fer càlculs. Tot i ser una acadèmica excel·lent, el seu sou i càrrec no eren dignes per als seus coneixements. Però va ser en aquesta empresa on va patentar una calculadora gràfica que va resultar molt útil per resoldre problemes de transport de corrent elèctrica i voltatge. Més endavant, l’any 1943, va publicar un llibre que la faria mundialment famosa anomenat “Anàlisi de circuits de sistemes de potència en corrent alterna”, que va acabar essent un llibre de referencia per als enginyers elèctrics. Al 1945, després de jubilar-se, aspirava marxar a la seva granja natal, però li van oferir ser professora a la Universitat de Texas, una oportunitat que no va poder negar. Va morir al 1959 però, al 2015, va ser inclosa al Saló de la Fama Nacional d’Inventors.

Va ser la primera dona en obtenir el títol de Mestria en Enginyeria Elèctrica

Per a més informació, consulta la web: www.cads.gencat.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *