Dissabte, 20 abril 2024
Actualitat
escrit per Magazine Publicacions

La ruta de les fonts monumentals de Lleida

2 de gener de 2023
Comparteix

La capital del Segrià compta amb un patrimoni artístic i monumental molt ampli, i una de les rutes que mostra aquest patrimoni és la Ruta de les Fonts Monumentals de Lleida, organitzada pel Museu de l’Aigua. És un recorregut per a fer a peu i visitar les fonts que repartien l’aigua del canal del Pinyana a la ciutat de Lleida, i que encara a dia d’avui es conserven. La ruta indaga l’obra d’abastiment d’aigua potable del segle XVIII, any que foren construïdes, amb l’impressionant dipòsit i les seves fonts.

  1. Font de Sant Llorenç (1730-1735): s’ubica a la cruïlla del carrer la Palma amb la Plaça Sant Llorenç i és d’estil barroc-classicista, de pedra treballada i escairada. Anteriorment es trobava adossada a les muralles, al carrer Carles, i també se la coneix com Font de les Piques.
  2. Font de l’Ensenyança (1792): també coneguda com la Font de la Palma, està ubicada a la Plaça de Sant Antoni Maria Claret. Característicament és d’una sola cara amb formes severes i clàssiques, emmarcada per un arc esbiaixat format l’escut de Lleida.
  3. Font de l’Hospital (1802): aquesta font d’estil barroc-clàssic es troba a la Plaça dels Instituts Ilerdencs, a l’Avinguda Blondel, 64, a l’antic Hospital General de Santa Maria i actualment la Seu de l’IEI (Institut d’Estudis Ilerdencs). És d’estil neoclassicista i al centre hi trobem una placa que indica l’any de la seva construcció en Llatí.
  4. Font de la Cosa del Jan (1974): també coneguda com Font del governador Aparici, es troba a la pujada homònima del Carrer Costa del Jan, d’aquí el seu nom. És d’estil neoclàssica té una imatge a la paret que il·lustra el cap d’un monstre marí.
  5. Font del Roser (1778): es tracta d’una obra neoclàssica i s’ubica al Carrer Cavallers 24, per això, també és coneguda com la Font del Carrer dels Cavallers.
  6. Font del Governador (1789): es troba al Carrer Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i Rambla de Ferran, i és d’estil neoclassicista, formada per una sola pica molt profunda. També es coneguda com la Font de la Trinitat, Font de l’Aiguardent o Font de Cardona.
  7. Font de l’Estació (1792-1994): aquesta font de planta quadrada està situada just davant de l’Estació de Trens Lleida Pirineus a la Plaça Ramon Berenguer IV.
  8. Font del Dipòsit (1789): està situada a la Plaça del Dipòsit (d’aquí el seu nom), just davant del Mercat del Pla. També és coneguda com la Font del Pla.
  • Font Costa Jan
  • Font Dipòsit
  • Font Ensenyança
  • Font Estació
  • Font Governador
  • Font Hospital
  • Font Hospital
  • Font Roser
  • Font Sant Llorenç

Totes les fonts són protegides com a Bé Cultural d’Interès Local i a dia d’avui, gràcies a elles podem gaudir d’una bona qualitat d’aigua.

Mapa de la ruta de les fonts:

https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1UkSR7ieWIsu-BeFn9esKzsu-lV4cR4e0&ll=41.61731561274676%2C0.6246680519718328&z=15

Posts relacionats

Rutes per l’Horta de Lleida

25 d'octubre de 2022

Rutes a peu i amb bicicleta per l’Horta

L’extensa zona agrària que envolta la ciutat de Lleida, regada per una complexa xarxa de canals i sèquies, és un espai de gran valor natural, històric i paisatgístic, estretament vinculat amb la ciutat i els seus habitants.

Aquesta terra de contrastos amb camps de regadiu i secà, és un important connector biològic, el qual acull gran varietat de flora i fauna. Els diferents turons que trenquen el relleu de la plana ens recorden la zona semiàrida on ens trobem. Territori de pagesos i ramaders, l’Horta esdevé el “Pulmó verd” de Lleida, ple d’història i de cultura.

L’Ajuntament de Lleida proposa unes rutes a peu i en bicicleta a través de les diferents partides, per conèixer i gaudir de l’espai natural i de la seva història, de manera agradable i senzilla, tot combinant l’exercici físic amb la descoberta.

Per a més informació, visita la pàgina web www.urbanisme.paeria.cat a l’apartat de Regidoria de Mobilitat, Serveis Urbans i Horta. Per cada ruta trobareu una descripció del recorregut amb un mapa, el track per al descarregar-vos al GPS, i els punts històrics, naturals i culturals d’interès més rellevants, així com imatges dels espais per on discorre.

Ruta pel Parc de la Mitjana

Es tracta d’una ruta fàcil, familiar i molt agradable. És ideal per passejar, fer esport i per observar la fauna i la flora entre boscos de ribera, prats humits i zones d’aigua a través d’itineraris senyalitzats que permeten gaudir de la natura.

El parc de la Mitjana és una àrea natural, catalogada com a Zona Humida i declarada d’interès natural,  d’aproximadament unes 90 hectàrees  que s’estén pel límit de la ciutat. La Mitjana conserva una de les superfícies de bosc de ribera més extenses i millor conservades de tot Catalunya, sent un lloc d’hivernada, cria i de repòs de nombroses espècies d’aus aquàtiques. És ideal per desconnectar del bullici propi de la ciutat. El parc és accessible també per a persones invidents.

Fitxa tècnica

  • Nivell: Fàcil
  • Distància: 5,38 km
  • Temps de recorregut caminant: 1h 10’
  • Temps de recorregut en bicicleta: 25’
  • Familiar i circular

Punts d’interès durant la ruta

  1. Centre d’Interpretació

El centre d’interpretació ofereix informació als visitants del parc. En ell podrem veure una exposició permanent sobre el bosc de la Mitjana, que ens ajudarà a entendre millor la formació i la història d’aquest espai

2. L’Àrea de Lleure “La Carbonera”

La Carbonera és un espai de lleure on podem trobar un parc infantil i bancs i taules per seure. Rep aquest nom perquè antigament els ferrocarrils abocaven aquí el carbó que havien fet anar per moure les màquines, ja que aquest era el punt final del seu recorregut. Quan la Mitjana va esdevenir un parc municipal es va haver de treure tot el carbó acumulat, tot i que avui en dia, si busquem per la zona, encara podem trobar algunes restes.

3. Riu Segre

El riu Segre és un dels rius més llargs de Catalunya. Per la Mitjana, on ha deixat sediments sobre els quals creix el bosc de ribera, discorre l’últim tram del seu curs mitjà. El riu Segre ha estat determinant per a la formació del bosc de la Mitjana, ja que les espècies vegetals que hi trobem, amb grans requeriments hídrics, no podrien sobreviure amb la pluviometria de Lleida.

4. Canal de Balaguer

El canal de Balaguer, es va construir als anys 60, com a canal auxiliar del canal de Seròs, per assegurar un cabal regular d’aigua a la central hidroelèctrica d’Utxesa. El canal, al seu pas per la Mitjana, està naturalitzat, és a dir, no circula entre vores de ciment. Això permet que l’aigua es filtri a la terra i arribi a la vegetació, contribuint a la formació i el manteniment del bosc.

5. Bassa Gran

La bassa gran ocupa una excavació realitzada durant les dècades del 70 i 80 amb la finalitat d’extreure àrids, abans que la Mitjana fos protegida per l’Ajuntament de Lleida i declarada àrea d’interès natural. Posteriorment, l’excavació es va omplir de manera natural per les aigües del riu Segre, es va naturalitzar i ara, gràcies a la pantalla natural formada per les canyes i als diferents arbres de ribera que l’envolten, la bassa és molt adequada per a què les aus migratòries que venen a la Mitjana hi puguin descansar. Hi trobem dos observatoris, situats a banda i banda de la bassa, des d’on podrem observar els animals sense ser vistos.

6. Embarcador

L’embarcador és una zona de lleure, situada a la vora del riu Segre en la qual es pot observar el riu i descansar. Per la seva situació i la seva proximitat al riu és una zona molt bona per observar la flora i fauna del parc. Rep aquest nom perquè, en principi, es va pensar com a zona d’embarcació per als piragüistes, encara que finalment l’embarcador de les piragües es va situar uns metres més avall del riu.

Per a més informació: www.urbanisme.paeria.cat

Malala Yousafzai

20 de febrer de 2023

QUI ÉS?

Malala Yousafzai (Mingora, 12 de juliol de 1997) és una jove activista pakistanesa coneguda per la seva lluita a favor de l’educació de les nenes i en contra de les restriccions a l’ensenyament de la dona que els talibans van imposar al seu país. La seva defensa dels drets humans va fer que els talibans intentessin assassinar-la quan només tenia 15 anys. Malala va sobreviure i, l’any 2014, va rebre el Premi Nobel de la Pau als 17 anys, el que la va convertir en la persona més jove en accedir a aquest guardó en qualsevol de les categories que s’atorguen.

LA FRASE: “Un nen, un professor, un llibre i un llapis poden canviar el món. L’educació és l’única solució”.

HISTÒRIA

El 9 d’octubre de 2012 Malala Yousafzai sortia de l’escola a la seva Mingora natal com qualsevol altre dia. Va pujar a l’autobús per tornar a casa seva i es va posar a xerrar amb una amiga. Poc després que el vehicle es posés en marxa, dos homes van fer-lo aturar, van pujar-hi i van preguntar qui era Malala. Les seves companyes van explicar que, en aquell moment, van pensar que es tractava de dos periodistes que volien entrevistar Malala, ja que darrerament havia adquirit força notorietat en escriure en un blog per a la cadena britànica BBC. Signava amb pseudònim i parlava de les seves pors i esperances de poder continuar anant a l’escola, i no dubtava a expressar públicament les seves opinions sobre el dret de les dones a l’educació. A més a més, Malala havia participat en un programa de televisió nacional i en un documental en els que va parlar del tema amb valentia, la qual cosa no va ser del gust del règim talibà.

Però els homes que van fer aturar l’autobús escolar en el que viatjava Malala no eren periodistes. Pertanyien al grup terrorista Moviment dels Talibans Pakistanesos i, en lloc d’una càmera i un micròfon, van treure dues pistoles i van començar a disparar contra la jove activista. A conseqüència de l’atemptat, Malala va resultar greument ferida (una de les bales li va impactar al costat esquerre del front i el coll), així com dues companyes seves, que també van rebre trets.

Després de l’atemptat, Malala va ser hospitalitzada primer a Peshawar i després a Islamabad, però no es va despertar d’un coma induït fins a mitjans d’octubre, quan va ser traslladada a Anglaterra. Contra tot pronòstic, la seva recuperació va ser sorprenent, un tribut no només a la qualitat de les seves cures sinó també a la seva pròpia residència i determinació, segons van remarcar els metges que la van atendre. 

Després d’una sèrie d’operacions, Malala poder tornar a rebre classes, aquest cop a Anglaterra, i va declarar: “Soc molt feliç per haver tornat a l’escola. El meu somni és que tots els nens i nenes del món puguin anar a l’escola perquè és un dret bàsic”.

Malala va celebrar el seu 16 aniversari amb un discurs davant una assemblea de joves a la seu central de les Nacions Unides, a Nova York. És aquí on va pronunciar una de les seves famoses frases: “Un nen, un professor, un llibre i un llapis poden canviar el món”.

En menys d’un any, la nena de la vall de Swat es va convertir en un fenomen global, fins al punt que va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l’any 2014, essent la persona més jove en aconseguir aquest reconeixement.

Altres frases de Malala Yousafzai:

  • “Si es vol acabar la guerra amb una altra guerra mai arribarà la pau. Els diners gastats en tancs, ares i soldats han de destinar-se a llibres, llapis, escoles i professors”.
  • “Un país no és més fort pel nombre de soldats que té, sinó pel seu índex d’alfabetització”.
  • “Vull posar fi a la pobresa del Pakistan de l’endemà. Vull que totes les nenes del país vagin a l’escola”.
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *