Dijous, 21 novembre 2024
Actualitat
escrit per Magazine Publicacions

La ruta de les fonts monumentals de Lleida

2 de gener de 2023
Comparteix

La capital del Segrià compta amb un patrimoni artístic i monumental molt ampli, i una de les rutes que mostra aquest patrimoni és la Ruta de les Fonts Monumentals de Lleida, organitzada pel Museu de l’Aigua. És un recorregut per a fer a peu i visitar les fonts que repartien l’aigua del canal del Pinyana a la ciutat de Lleida, i que encara a dia d’avui es conserven. La ruta indaga l’obra d’abastiment d’aigua potable del segle XVIII, any que foren construïdes, amb l’impressionant dipòsit i les seves fonts.

  1. Font de Sant Llorenç (1730-1735): s’ubica a la cruïlla del carrer la Palma amb la Plaça Sant Llorenç i és d’estil barroc-classicista, de pedra treballada i escairada. Anteriorment es trobava adossada a les muralles, al carrer Carles, i també se la coneix com Font de les Piques.
  2. Font de l’Ensenyança (1792): també coneguda com la Font de la Palma, està ubicada a la Plaça de Sant Antoni Maria Claret. Característicament és d’una sola cara amb formes severes i clàssiques, emmarcada per un arc esbiaixat format l’escut de Lleida.
  3. Font de l’Hospital (1802): aquesta font d’estil barroc-clàssic es troba a la Plaça dels Instituts Ilerdencs, a l’Avinguda Blondel, 64, a l’antic Hospital General de Santa Maria i actualment la Seu de l’IEI (Institut d’Estudis Ilerdencs). És d’estil neoclassicista i al centre hi trobem una placa que indica l’any de la seva construcció en Llatí.
  4. Font de la Cosa del Jan (1974): també coneguda com Font del governador Aparici, es troba a la pujada homònima del Carrer Costa del Jan, d’aquí el seu nom. És d’estil neoclàssica té una imatge a la paret que il·lustra el cap d’un monstre marí.
  5. Font del Roser (1778): es tracta d’una obra neoclàssica i s’ubica al Carrer Cavallers 24, per això, també és coneguda com la Font del Carrer dels Cavallers.
  6. Font del Governador (1789): es troba al Carrer Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i Rambla de Ferran, i és d’estil neoclassicista, formada per una sola pica molt profunda. També es coneguda com la Font de la Trinitat, Font de l’Aiguardent o Font de Cardona.
  7. Font de l’Estació (1792-1994): aquesta font de planta quadrada està situada just davant de l’Estació de Trens Lleida Pirineus a la Plaça Ramon Berenguer IV.
  8. Font del Dipòsit (1789): està situada a la Plaça del Dipòsit (d’aquí el seu nom), just davant del Mercat del Pla. També és coneguda com la Font del Pla.
  • Font Costa Jan
  • Font Dipòsit
  • Font Ensenyança
  • Font Estació
  • Font Governador
  • Font Hospital
  • Font Hospital
  • Font Roser
  • Font Sant Llorenç

Totes les fonts són protegides com a Bé Cultural d’Interès Local i a dia d’avui, gràcies a elles podem gaudir d’una bona qualitat d’aigua.

Mapa de la ruta de les fonts:

https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1UkSR7ieWIsu-BeFn9esKzsu-lV4cR4e0&ll=41.61731561274676%2C0.6246680519718328&z=15

Posts relacionats

Nou carnet de cotxe per a joves: tot el que has de saber

11 de juliol de 2022

Informació extreta de ccma.cat  

La DGT (Direcció General de Trànsit) està enllestint un nou carnet de conduir per a joves de 16 i 17 a anys dins de la nova Estratègia de Seguretat Viària 2030, un pla amb la intenció de ser el marc nacional de referència en la política de seguretat viària.

Aquesta estratègia conté una nova proposta: introduir un nou carnet per a joves de 16 anys. El nou permís B1 permet conduir quadricicles pesats de fins a 15 kW de potència (20 CV), amb una velocitat màxima de 90 km/h i un pes màxim de 400 kg. A escala legal, estaria a un pas per sobre del carnet AM que permet conduir ciclomotors de dues o tres rodes i quadricicles lleugers limitats a 45 km/h, i un pas per sota del permís B, el carnet de cotxe convencional. Per tant, aquest carnet és una evolució del permís AM que, a més, fomenta l’ús de vehicles elèctrics.

Aquest permís està regulat per la normativa europea, i la seva implementació queda en mans de cada país. Espanya se suma amb aquesta iniciativa a països com França, Itàlia i Portugal, que ja l’han adoptada, apostant així per la mobilitat elèctrica. El sistema d’examinació és competència pròpia de cada país, en el cas d’Espanya encara no se’n saben els detalls.

Aquest plantejament capdavanter té com a objectiu oferir més formes de mobilitat per als joves, tant per ciutat com per vies interurbanes de zones rurals on el transport públic no és accessible, apostant clarament per la sostenibilitat i facilitant l’arribada de més vehicles zero emissions a les carreteres. Tot i ser una proposta innovadora, l’oferta de cotxes que compleixen els requisits necessaris per a la seva utilització amb aquest permís, és reduïda. Si bé no hi ha una data concretada, s’espera que entri en vigor al llarg del 2023, prèvia especificació dels requisits i aprovació definitiva del Consell de Ministres.

No hi ha cap mena de dubte, aquesta nova proposta incentiva la mobilitat sostenible per a un futur millor.

A LLeida… també hi ha Modernisme

15 de febrer de 2024

A LLeida… també hi ha Modernisme

El modernisme fou un moviment cultural i artístic sorgit entre finals del segle XIX i principis del XX amb la voluntat de trencar amb l’estètica realista i la idea positivista anterior. Fou un corrent molt arrelat a Catalunya, especialment en emblemàtiques construccions com edificis d’habitatges. Predomini de la corba, asimetria en les formes, ferro forjat, detallisme en la decoració i colors llampants són alguns dels trets característics d’aquest corrent arquitectònic. Lleida compta amb diversos edificis modernistes distribuïts al llarg de la ciutat. Coneixes quins són? Te’ls descobrim.

Mercat del Pla (Plaça dels Gramàtics)

Mercat del Pla

Aquest edifici se situa a la part alta del centre històric on històricament hi havia hagut l’Estudi General. El Mercat va ser construït entre 1920 i 1922 segons projecte de Joaquim Porqueres i va comptar amb col·laboració de l’arquitecte municipal Francesc de Paula Morera i Gatell.

Teatre de l’Escorxador (C/ Lluís Companys)

Teatre de l'Escorxador

L’Antic Escorxador Municipal és un magnífic exemple d’arquitectura industrial de principis del segle XX (1912 i 1915). Del recinte original se’n conserven les naus i els pavellons auxiliars destinats a habitatge i laboratori. Hi destaca la cúpula que s’utilitzava com a gran xemeneia de sortida de fums.

Edifici Pal·las (Avinguda de Blondel, 4)

Edifici Pal·las

Aquest antic edifici d’habitatges va ser un encàrrec que l’any 1915 va fer el polític Eduard Aunós a l’arquitecte Morera i Gatell. Durant dècades va desenvolupar les funcions l’hotel, el de més renom, l’Hotel Pal·las. Destaca la gran tribuna, emmarcada per una filera de balcons i unes originals mènsules.

Antic Cinema Vinyes (Caixaforum. Av. Blondel, 3)

Antic Cinema Vinyes

Va obrir les seves portes l’any 1919 com a sala i teatre de la nova seu social de l’Academia de la Juventud Católica. Però el local aviat es dedicaria a altres usos, entre els quals, el de cinema, que va durar fins a l’any 1978. Les dues façanes d’aquesta construcció tenen pocs punts en comú.

Cases Noves (Rambla d’Aragó, 31-35)

Cases Noves

Es tracta d’un grup de tres edificis bessons d’habitatges, alineats i esglaonats. Amb planta baixa i 4 pisos superiors, l’element més remarcable de les Cases Noves o Balasch és la gran tribuna central que recorre el segon i tercer pis, flanquejada per balcons laterals i sostinguda per grans mènsules.

Casa Baró (Avinguda de Blondel, 100)

Casa Baró

La Casa Baró també és popularment coneguda com La Vinícola, a causa del fet que durant anys als seus baixos s’hi va instal·lar un celler que portava aquest nom. Restaurada en els darrers temps, és un dels immobles més significatius de Joan Bergós a la capital de Ponent. Data de 1921.

Casa Magí Llorens (Carrer Major, 74-76)

Casa Magí Llorens

S’anomena així perquè va ser la residència del banquer amb aquest nom, però les seves formes i colors esclatants també fan que sigui popularment coneguda com la Pedrera lleidatana. En destaca la tribuna que recorre verticalment els tres primers pisos del xamfrà, feta amb ferro i vidre.

Casa Morera o Casa de la Lira (Av. Blondel, 92)

Casa Morera o Casa de la Lira

El característic disseny de la seva façana fa que també sigui coneguda com la Casa de la Lira. Obra de Morera i Gatell (1922), destaca per una gran tribuna a la primera planta que dona pas a una balconada i dues finestres que s’uneixen mitjançant una composició de formes modernistes.

Casa Xam-mar (Avinguda de Blondel, 9)

Casa Xam-mar

Construïda l’any 1920, aquesta casa tenia una espaiosa entrada per la qual accedien els carruatges fins a un pati que s’allargava fins al final de la planta. Es tracta d’un projecte creat per Morera i Gatell, en el que la tribuna, amb àmplies finestres, n’és l’element més interessant.

Casa Pluvins (Rambla de Ferran, 47)

Casa Pluvins

La principal particularitat de la Casa Pluvins (1929) és que es tracta de l’únic exemple conservat amb una tipologia de residència amb el negoci familiar als baixos i l’habitatge a sobre. Un dels elements més vistosos són les llargues balustrades que presenta la façana, a la planta principal i a la superior.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *