Mesures per evitar la calor extrema i mapa refugis cimàtics
Posts relacionats
La cultura popular, eix de la Festa Major 2022
Els Camps Elisis tornaran a ser l’escenari central de la festa, amb un disseny espectacular de l’artista lleidatà Joan Pena per poder viure l’experiència audiovisual dels concerts al màxim
REGIDORIA DE JOVENTUT, FESTES, TRADICIONS I ESPORTS
Compte enrere per a la Festa Major de Lleida 2022 que tindrà lloc del 6 a l’11 de maig amb més d’un centenar d’activitats, concerts i cultura popular i en què es recupera la normalitat de l’activitat, sense restriccions per la pandèmia. El paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat del tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Paco Cerdà, i el regidor de Joventut, Festes, Tradicions, Esports i Activitat Física, Ignasi Amor, ha presentat aquest dijous el programa de la celebració.
Pueyo ha explicat que “fa unes setmanes presentàvem el cartell de la Festa Major 2022 que reflecteix precisament aquesta il·lusió col·lectiva de recuperar plenament aquesta celebració. Una il·lustració que emmarca un dels moments més emblemàtics de la festa al carrer: la sortida del seguici popular, entre els elements del qual hi destaca la figura de la geganta Donya Zobeida en homenatge al seu 70è aniversari”.
I és precisament en aquesta cultura popular i tradicional on es concentren el conjunt de les novetats de l’edició d’enguany, amb la consolidació del Seguici i els nous elements que s’hi incorporen, així com la vigília i el dia de Festa Major (11 de maig, Sant Anastasi) com a pol i acte central de la Festa Major, amb el Seguici, els balls, la imatgeria i les diferents comparses que en formen part, sortiran al carrer.
La Consolidació del Pregó de Sant Anastasi el dia 10 a les 19h.
La incorporació, en aquest mateix seguici del Ball de Valencians que es presentà el passat desembre a la Seu Vella i que és un dels projectes que s’ha vist afectat per la seva recuperació i integració en el Seguici, atesa la pandèmia.
Com a nous Projectes:
Trompetes
Des del Grup de Treball del Seguici, ja des del 2021 es ve treballant per incorporar, o reincorporar la figura de les trompetes que conformen amb les trampes una unitat musical. Aquest conjunt té una funció protocol·lària i simbòlica, solemnitza certs moments de la Festa:
- Anuncia el pregó del dia 10 de maig, la Vigília
- Solemnitza o remarca certs moments de la festa com l’anada ofici (sortint sempre del Palau de la Paeria.
- Cal destacar la recuperació del Toc del Pregó de Lleida, recollit en la partitura “La Crida” de Luis Carreras, un foxtrot que l’autor dedicà a l’Ajuntament i que en el seu inici, reprodueix la música del Toc del Pregó (“tradicional toque de trompetas”).
- Aquest ha estat un dels projectes presentats pel Grup de Treball del Seguici, en la línia de reforçar el pol tradicional de la Festa Major, al voltant del dies 10-11.
Àliga
En el marc de la Festa Major, també s’incorporarà un nou element del bestiari a la ciutat, que serà una nova Àliga de la ciutat.
Els seguicis a Lleida han viscut, en els darrers anys període de creixement i consolidació, així com un gran acolliment entre la ciutadania de Lleida, des de l’ús de la paraula Seguici, fins al treball que es desenvolupa en moltes escoles de la ciutat, esdevenint objecte d’interès i estudi alhora de realitzar treballs de recerca acadèmics.
Aquesta normalització s’ha aconseguit tant pel treball de diferents entitats de la ciutat, com pel propi treball realitzat des de la Regidoria de Cultura i de Festes de la Paeria, tant en l’aposta per projectes propis com en el suport a aquestes iniciatives sorgides de les entitats de la ciutat.
Així doncs, després d’un període de creixement basat sobretot en balls recuperats des de les entitats, en els Seguicis de Lleida s’ha constatat la necessitat d’un nou impuls per consolidar-se, impuls que ha de fer notar i reivindicar la feina feta i la voluntat de millora i creixement.
La figura de l’Àliga és potser una de les més esteses i emblemàtiques entre el bestiari festiu català, després de les figures de dracs i bèsties de foc. El simbolisme de la bèstia, amb tots els seus significats associats, i el fet que a Lleida tinguem ben documentada la seva presència històrica, considerem que és un bon pretext per a crear una àliga nova que s’incorpori als Seguicis Festius de Lleida i els doti d’un nou element que els millori en diversitat plàstica i en recursos i valors espectaculars, i que alhora sigui una figura que entronqui plenament amb els cànons i patrons estètics de les àligues històriques catalanes, tal i com feia l’àliga històrica de Lleida.
Pel que fa a la construcció de bestiari i imatgeria festiva:
L’estrena serà el dia 7 de maig – en breu informarem sobre l’acte – i s’incorporarà ja al Seguici dels dies 10 i 11.
També dins la prèvia, hi ha una conferència de Ramon Miró Baldrich, sobre l’àliga històrica de Lleida, el dia 4 de maig.
[L’encàrrec s’ha fet a l’escultor Manel Llaurador, amb una llarga trajectòria en la construcció de bestiari i imatgeria festiva].
Domassos
En l’àmbit de la difusió i promoció, a més, enguany s’inicia la col·lecció de domassos, en l’edició d’enguany serà el Marraco. Els domassos es podran adquirir a la Casa dels Gegants a partir d’aquest cap de setmana.
Programació
El regidor Ignasi Amor ha desgranat la programació de Festa Major que es podrà consultar a festeslleida.cat a partir d’avui mateix, i ha posat de relleu que els grups de les dues revetlles/concerts ja s’han anat anunciant en aquests dies previs. Uns concerts que tornaran a tenir els Camps Elisis com l’escenari central de la festa, amb un disseny espectacular de l’artista lleidatà Joan Pena per poder viure l’experiència audiovisual dels concerts al màxim. Estopa, Els Catarres, Zoo, Ginestà, La Fúmiga, Fuel Fandango, Auxili, The Tyets o el talent local de Sexenni, entre altres, visitaran Lleida en aquests dies de Festa Major.
Per més informació visiteu la seva pàgina web: lapaeria.cat
Lleida inaugura àrea d’esbarjo per a gossos dels Jardins de Francesc Solana
És el cinquè parc d’aquestes característiques amb què compta la ciutat
L’Ajuntament de Lleida ha inaugurat avui l’àrea d’esbarjo per a gossos, situada als Jardins de Francesc Solana, a l’avinguda de Torre Vicens, entre els barris del Secà de Sant Pere i de Balàfia. És el cinquè espai d’aquestes característiques amb què compta la ciutat juntament amb els que hi ha als Jardins de Maria Mercè Marçal de Cappont, al Parc de Santa Cecília del Centre Històric, als Jardins Jaume Magre, al Joc de la Bola–Camp d’Esports, i als Jardins Primer de Maig, a la Mariola.
El paer en cap, Miquel Pueyo, ha presidit la inauguració acompanyat dels tinents d’alcalde Toni Postius i Jordina Freixanet, dels regidors Ignasi Amor i Sergio González i dels presidents de les AV de Balàfia, Toni Baró, i del Secà de Sant Pere, José Carreiro. L’acte ha comptat amb la participació d’un bon nombre de veïnes i veïns amb gossos, els quals, de seguida, s’han fet seu l’espai.
L’alcalde ha animat els propietaris/es d’animals de companyia a utilitzar aquest parc i els ha encoratjat a difondre arreu el civisme i la responsabilitat amb què actuen a l’espai públic.
La nova àrea d’esbarjo per a animals de companyia compta amb 860 metres quadrats de superfície i inclou elements com una font i abeurador, mobiliari urbà, espai arbrat i un sistema de drenatge per als orins. S’hi mantenen tots els arbres existents i l’àrea està senyalitzada amb un cartell, que inclou la normativa bàsica d’utilització de l’espai.
Aquests tipus de parcs faciliten un espai on passejar lliurament i amb seguretat els animals sense corretja, per fomentar que puguin socialitzar i relacionar-se amb altres gossos i permetre també la convivència entre els seus amos.
La nova àrea dona resposta a les demandes expressades pel veïnat d’aquests dos barris a través dels Consells de Zona per tal de disposar de zones d’esbarjo per als seus animals de companyia. Per a l’emplaçament, consensuat pels tècnics amb els veïns i veïnes, es va buscar un espai públic ampli que pogués encabir-lo, que donés servei a tots dos barris i que es trobés allunyat dels habitatges per evitar molèsties.
Per a més informació, visiteu: www.paeria.cat