A Lleida ens apleguem per menjar caragols

A Lleida… MISTERIS I FANTASMES

Sabíeu que a Lleida hi ha una ruta de misteris, fantasmes i fenòmens estranys? Aprofitant aquest mes la celebració de Halloween, que enalteix morts, bruixes, esperits i fantasmes, hem considerat oportú fer un repàs d’alguns dels poltergeists manifestats en diferents edificis emblemàtics de la ciutat, com la Biblioteca Pública, el Convent de Santa Clara o el mateix palau de la Paeria, parlant amb el creador de les rutes “Lleida misteriosa”
i “Lleida paranormal”.

Si sou seguidors de Halloween i de tot l’univers que envolta aquesta tradició anglosaxona ambientada en el món dels morts, els esperits, les històries de por, de misteri i de fenòmens inexplicables, teniu una cita especial a Lleida els propers dissabtes d’aquest mes d’octubre amb “Rutes Misterioses”. Aquesta experiència única us portarà a través de dos fascinants itineraris:

1. Lleida Misteriosa – Descobriu els Enigmes Històrics

A “Lleida Misteriosa”, us dirigireu al turó de la Seu Vella, on us espera un recorregut exterior pel conjunt monumental. Coneixereu els misteris més obscurs dels cavallers templers, els secrets de l’heretgia dels càtars i les empremtes del Sant Greal i el Sant Drap. També compartireu la tradició màgica de les relíquies que custodien la catedral, incloent-hi una banya d’unicorn. A més, l’Enric Sabarich, l’historiador i escriptor, us explicarà històries de bruixes, exorcismes i altres misteris que us faran viure una experiència impactant.

2. Lleida Paranormal – Exploració d’Experiències Sobrenaturals

La segona ruta, “Lleida Paranormal”, us portarà a través del nucli històric de la ciutat i els edificis de l’Eix Comercial on s’han experimentat fenòmens estranys. Prepareu-vos per trobar aparicions de monges, nenes vestides d’època, fantasmes, bruixes i espectres. Escoltareu psicofonies impactants i viureu una experiència de Halloween que no oblidareu.

“Lleida Misteriosa” és una ruta investigada, documentada i adaptada per Enric Sabarich mateix, mentre que “Lleida Paranormal” es basa en testimonis i experiències del públic que s’han recopilat en cada trobada.

No us perdeu la fascinant història de l’aparició de dos espectres al Palau de la Paeria i altres episodis paranormals en diversos edificis emblemàtics, com el carrer Major, els jutjats del Canyeret, la Biblioteca Pública i el convent de Santa Clara. També us sorprendrà la històriade l’espectre d’una mare que espera alsseus fills en un cèntric supermercat i l’esgarrifós cas de l’anciana del revolt en un taxi.

Aquestes rutes us canviaran per sempre la vostra visió de Lleida. Reserveu la vostra cita i obteniu més detalls a www.rutasmisteriosas.es pels propers dissabtes d’octubre. Les dues rutes comencen a les 20.30 hores i duren dues hores. “Lleida Misteriosa” té lloc al turó de la Seu Vella, mentre que “Lleida Paranormal” recorre l’Eix Comercial amb sortida des del carrer Democràcia fins a l’avinguda Catalunya.

Aquestes rutes misterioses són una oportunitat única per explorar el costat misteriós i paranormal de Lleida. No us les perdeu i prepareu-vos per una experiència inoblidable.

A Lleida… FEM CAGAR “LO TRONC” DE NADAL

La temporada nadalenca a Lleida ve acompanyada de diverses tradicions úniques i una de les més il·lusionants és la de fer cagar ‘lo Tronc’ de Nadal. Aquest peculiar personatge ha captivat la imaginació de nens i adults durant generacions, omplint les llars d’alegria i misteri en el darrer mes de l’any. El tió és un ritual d’origen rural vinculat a la celebració del solstici d’hivern que ens recorda la importància de la unió, la generositat i la preservació de les nostres arrels. Al tió de Nadal també se’l relaciona amb l’abundància, un tronc vell i sec que regala de les seves entranyes llepolies a la mainada després que aquesta l’hagi colpejat al ritme d’unes melodies creades per a l’ocasió.

Explorarem les arrels, la celebració i la màgia que envolta aquesta tradició tan especial que va més enllà d’una simple soca d’arbre amb un somriure pintat i una barretina.

Origens del tió de Nadal

Fer cagar lo Tronc, el Tió o el Cagatió és una de les tradicions més arrelades al Nadal lleidatà. Es tracta d’una tradició catalana que també comparteixen alguns pobles de l’Aragó i Andorra amb centenars d’anys d’història. Molt arrelada als pobles i al món rural, inicialment la tradició de fer cagar el tió es relacionava amb la natura i el solstici d’hivern, quan en temps de fred es cremava el tronc a la llar de foc. Hi ha diverses llegendes sobre quin és l’origen de fer cagar el tió i també existeixen referències al tronc de Nadal en països escandinaus a l’època medieval i a l’Anglaterra del segle XVIII.

Els orígens del tió de Nadal es remunten, doncs, a èpoques antigues, quan la majoria de les festivitats estaven estretament vinculades al cicle agrícola i les creences populars. La figura del tronc de Nadal té les seves arrels en el culte pagà a les forces de la natura i la veneració dels éssers que proporcionaven abundància i prosperitat. Aquesta tradició va evolucionar al llarg dels segles, incorporant elements cristians i adaptant-se als canvis socioculturals.

Tradicions del tió de Nadal

Tot comença amb la seva arribada a casa, la família adopta el tió com un membre més, col·locant-lo en un racó de l’habitatge i cobrint-lo amb una manta per mantenir-lo calent. Durant aquests dies, els infants es fan càrrec del tió, oferint-li menjar cada nit. És típic deixar algunes sobres de la taula per alimentar el tronc, simbolitzant la col·laboració i la generositat.

La nit més esperada, arriba el 24 de desembre, o el 25 amb el dinar familiar, quan la quitxalla es reuneix al voltant del tió per cantar cançons tradicionals i batre’l amb llucs, branques o bastons. Per fer-lo cagar, s’envia la mainada a cantar nadales, a resar o a mullar el bastó a un altre espai de la casa. Tot seguit se’l colpeja per torns o tots plegats al ritme de la cançó. Aquest procediment es repeteix fins que el tronc no caga més o bé fins que deixa anar alguna peça com ara una arengada ben salada, un tros de carbó, un all o una ceba.

Tradicionalment, el tió caga llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava o figues seques.