Text extret de la revista Farmàcia de fedefarma
La pèrdua auditiva pot aparèixer sobtadament o de manera progressiva, però s’ha d’actuar un cop s’hagi detectat perquè no afecti a vida diària. La pèrdua d’audició augmenta amb la edat, per això és important que siguem conscients si identifiquem algun d’aquests símptomes:
- Augmentem excessivament del volum de la televisió o de la ràdio.
- Ens costa entendre o escoltar conversacions telefòniques.
- Tenim la necessitat de que ens repeteixin les paraules quan ens parlen.
- Dificultat d’identificar sorolls aguts com les consonants s, t, k, p, b i f.
- Problemes per seguir una conversació en entorns sorollosos.
- No donar-nos que ens estan cridant des de darrere.
- Problemes per escoltar sorolls quotidians.
- Canvis d’humor, irritabilitat i cansament.
Quan hi ha una pèrdua d’audició superior al 35 decibels, es considera discapacitat. Entre els majors de 65 anys, més del 25% pateixen aquesta pèrdua auditiva. Hi ha factors que afavoreixen aquest problema, com les malalties cròniques, el tabaquisme, l’otosclerosi (una malaltia que afecta als ossos de l’oïda) i la degeneració neurosensorial relacionada amb l’edat.
Malalties de l’oïda en persones grans
- Presbiacúsia: és el procés d’envelliment dels ossos de l’oïda que produeix menys sensibilitat auditiva, a més d’incomprensió en la parla.
- Hipoacúsia: és un problema de salut crònic en el que es perd la capacitat de percebre la intensitat dels sons.
- Degeneració de l’oïda: és l’acumulació de líquid en l’oïda interna que provoca marejos, xiulets i pèrdua d’audició.
Com podem ajudar a les persones que tenen poca audició?
- Buscar entorns sense sorolls.
- Parlar de forma clara i pausada, amb una distància mínima d’un metre i gesticulant.
- Repetir poc a poc les frases que la persona no hagi entès i inclús demanar-li que les repeteixi.
