Un dels productes que no pot faltar en cap cuina és l’oli d’oliva, un dels pilars de la dieta mediterrània i un autèntic tresor de la cultura culinària catalana. Les seves propietats beneficioses per a la salut i el seu bon gust el converteixen un aliment indispensable del nostre dia a dia. A aquestes característiques cal afegir-hi la seva gran versatilitat dins el món culinari, ja sigui per enaltir el gust d’un bon pa amb tomàquet, per marinar una amanida, per arrodonir el gust d’un bon tall de carn o peix, o per elaborar conserves. L’anomenat or líquid millora cada plat a més de ser una delícia per al paladar i ajudar en la prevenció de malalties cardiovasculars, entre altres beneficis per la salut.
El territori català posseeix una varietat molt àmplia d’olis d’oliva excel·lents, destacats per la seva àmplia gamma de sabors, aromes, colors i característiques pròpies de cada territori que provoquen una personalitat única de cada oli d’oliva català. A Catalunya hi ha reconegudes cinc Denominacions d’Origen Protegides (DOP) d’olis d’oliva verge extra: Garrigues, Siurana, Terra Alta, Baix Ebre-Montsià i Empordà.
D.O.P. Garrigues:
Creada el 1975, va ser la primera DOP de Catalunya. Té 48 municipis de tres comarques: les Garrigues, el Segrià sud i l’Urgell sud.
Varietats: arbequina (90%) i verdiell.
Descripció: Es diferencien dos tipus d’oli segons el moment de la collita.
Els olis primerencs són d’aroma afruitat, color verdós, amb cos i sabor ametllat amarg.
Els procedents de la recol·lecció més tardana són de color groc, més fluids i de sabor dolç i suau.
D.O.P. Siurana:
Creada el 1979, ocupa tota la conca del riu Siurana i comprèn 123 municipis de 7 comarques: Tarragonès, Priorat, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà.
Varietats: Arbequina, rojal i morruda.
- Descripció: Els seus olis són afruitats i equilibrats, però diversos, segons l’època de recol·lecció i les zones litoral o interior.
- Els olis primerencs són afruitats, verdosos, amb més cos i sabor ametllat amarg.
Els olis tardans són dolços, més grogosos i més fluids.
Els de les comarques d’interior són més intensos i afruitats, mentre que els de les zones litorals són dolços i madurs.
D.O.P. Terra Alta:
Neix el 2002 i inclou 15 municipis de les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre.
Varietats: Empeltre, arbequina, morruda i farga.
- Descripció: Color groc amb matisos. Olis d’un afruitat de mig a intens i a mesura que avança la campanya poden ser més dolços amb un afruitat lleuger. De connotacions aromàtiques que recorden a l’ametlla o a la nou.
D.O.P. Baix Ebre i Montsià:
Data de l’any 2003 i aglutina 26 municipis d’aquestes dues comarques.
Varietats: Morruda, sevillana i farga.
- Descripció: Olis de color des del groc-verdós al groc-daurat, segons l’època de collita i de la situació geogràfica dins de la zona de producció.
Olis gustosos (picants, astringents, mitjanament amargs) i molt aromàtics (rics en aromes secundàries de tipus verd), sabor afruitat al principi de la campana i lleugerament dolç a mesura que aquesta avança.
D.O.P. Baix Ebre i Montsià:
Data de l’any 2003 i aglutina 26 municipis d’aquestes dues comarques.
Varietats: Morruda, sevillana i farga.
- Descripció: Olis de color des del groc-verdós al groc-daurat, segons l’època de collita i de la situació geogràfica dins de la zona de producció.
Olis gustosos (picants, astringents, mitjanament amargs) i molt aromàtics (rics en aromes secundàries de tipus verd), sabor afruitat al principi de la campana i lleugerament dolç a mesura que aquesta avança.
D.O.P. Baix Ebre i Montsià:
Data de l’any 2003 i aglutina 26 municipis d’aquestes dues comarques.
Varietats: Morruda, sevillana i farga.
- Descripció: Olis de color des del groc-verdós al groc-daurat, segons l’època de collita i de la situació geogràfica dins de la zona de producció.
Olis gustosos (picants, astringents, mitjanament amargs) i molt aromàtics (rics en aromes secundàries de tipus verd), sabor afruitat al principi de la campana i lleugerament dolç a mesura que aquesta avança.
