Agenda d’Octubre

Si hi ha un aspecte que caracteritza a Lleida en aquesta època de l’any aquest és, indubtablement, la boira. L’esmentat fenomen meteorològic, a Ponent, és un tret distintiu dels mesos de desembre i gener, tot i que la boira ja comença a treure el cap al novembre. De fet, el passat dia 2 ja va aparèixer per primer cop en aquesta temporada. La mitjana anual deixa als lleidatans 52 dies emboirats. No és una xifra excepcional i tampoc és l’únic lloc amb boires, però en nombre d’hores i encadenament de dies consecutius sense veure el sol Lleida sí que esdevé la zona amb més boira de Catalunya. I és que a Lleida … tenim més boira que ningú!

La boira ja va fer acte de presència a la ciutat de Lleida per primer cop aquesta temporada el passat dia 2 de novembre.

La boira, com tot, provoca reaccions de tota mena. Hi ha lleidatans que els agrada i se la fan seva, altres que no poden amb ella i els provoca tristesa i malestar, però el que és innegable és que és un fenomen meteorològic que caracteritza el territori i amb el qual cal conviure durant diverses setmanes any rere any quan arriben els mesos de tardor-hivern. Històricament, els mesos més emboirats són el desembre i el gener, quan els lleidatans han arribat a acumular fins a 26 dies seguits sense veure el sol, tot i que el fenomen també apareix al novembre i al febrer, en grau més baix, però.

Vic és l’altra ciutat que podria fer la competència a Lleida quant a nombre de dies grisosos. De fet, els dies de boira a Lleida són menys nombrosos que a la capital d’Osona, però no així les hores de boira, ja que quan aquestes s’inicien els lleidatans poden passar dies i dies sense veure el sol.

Fins i tot gairebé un mes, tal com va passar durant l’hivern de 2016-2017. A diferència de les boires de Ponent, que poden ser persistents durant molts dies, les de la plana de Vic es desfan a mig matí o a migdia, circumstància que no es dona a Lleida i que converteix la capital del Segrià en la ciutat catalana que passa més hores emboirada.

És difícil donar estadístiques concretes de dies de boira (ja que es comptabilitzen per igual com un dia unes poques hores de boira que jornades senceres sense veure el sol), però sí que està documentat que, històricament, més de la meitat dels dies de desembre i gener presenten boira a la plana de Lleida.

Què hi ha darrere d’aquest fenomen?

La causa de l’acumulació de tants dies boirosos entre novembre i febrer rau en la peculiar orografia de la plana de Lleida, que fa que des de la Panadella i cap a l’oest hi hagi un pla inclinat cap avall sense cap relleu on s’acumula l’aire fred i, quan no bufa el vent, la boira s’hi instal·la durant dies i dies.

Aquesta boira persistent és coneguda com a boira d’irradiació, un fenomen típic de les zones interiors. Durant l’hivern, la inversió tèrmica fa que l’aire fred quedi atrapat a la vall del riu Segre mentre que l’aire més calent queda a les capes superiors, creant una mena de tapa invisible que impedeix que el fred s’escampi. Quan la temperatura baixa i la humitat es condensa prop del terra es crea un ambient idoni perquè es formin densos bancs de boira que poden durar diversos dies o fins i tot setmanes.

A Lleida, aquest fenomen és especialment intens i recurrent i provoca que en èpoques anticiclòniques les temperatures a la ciutat tinguin registres propers als 0 graus, mentre a la costa o al Pirineu els termòmetres ronden els 20 durant els mesos de tardor-hivern.

El majestuós perfil de la Seu Vella, de vegades sembla desaparèixer i aparèixer amb la boira.

“Els mesos més emboirats són desembre i gener, quan els lleidatans han arribat a acumular fins a 26 dies seguits sense veure el sol, tot i que el fenomen també apareix el novembre i al febrer”

Afectació a la vida quotidiana

Per als habitants de Lleida, la boira no és només un fenomen atmosfèric; és gairebé una tradició i una característica identitària de la ciutat. És innegable que molts dies de boira consecutius afecten les persones, però els lleidatans han après a viure amb ella i, en certa manera, l’han fet seva. Durant els mesos de boira intensa, la llum del dia sembla eterna però difusa, i la ciutat adopta un ritme més pausat. Els conductors extremen les precaucions, ja que la visibilitat a vegades és reduïda a pocs metres, i les jornades comencen amb la incertesa de si la boira s’esvairà o romandrà enganxada als carrers fins a la nit.

L’espessa capa de boira que s’instal·la sobre la ciutat i la cobreix com una mena de càpsula difumina els contorns dels edificis i genera una visió difosa i enigmàtica. La boira forma part del nostre paisatge i de la nostra vida; ens acompanya quan sortim de casa, quan caminem pel carrer i fins i tot quan tanquem les llums a la nit. Ens hi hem acostumat i, de fet, quan no n’hi ha, és gairebé com si ens faltés alguna cosa. La boira dona un caràcter gairebé màgic a Lleida, ennuvolant els seus camps, els seus arbres fruiters i el majestuós perfil de la Seu Vella, que de vegades sembla desaparèixer i aparèixer entre els núvols.

Obstacles i oportunitats

Tot i la seva bellesa i la imatge que aporta a la ciutat, la boira de Lleida també té els seus inconvenients. Per una banda, suposa un desafiament per a la salut. Durant els períodes més llargs de boira, l’aire es torna més contaminat perquè les partícules queden atrapades en l’atmosfera, i això pot agreujar problemes respiratoris en persones amb asma o altres afeccions pulmonars. A més, els efectes de la boira sobre l’estat d’ànim són ben coneguts: la manca de sol pot generar tristesa i fins i tot quadres de depressió hivernal en algunes persones. Inclús, en certes èpoques històriques, Lleida va ser tinguda com a ciutat de càstig a causa d’aquest fenomen meteorològic. A aquests obstacles, cal sumar-hi l’econòmic, ja que durant els dies de boira les factures d’electricitat i gas de les llars lleidatanes es disparen.

Per això, després de molts dies de boira continuada, és habitual que molts lleidatans s’escapin a recarregar les plaques solars a altres comarques beneïdes pel sol, encara que només sigui per a anar a dinar, ja que l’escalforeta que aquest els proporciona és com una petita primavera enmig del dur hivern de Ponent. A més, psicològicament el sol augmenta la percepció de benestar.

A l’altre costat, hi ha aquells que veuen en la boira un element diferenciador, un signe d’identitat lleidatà que cal aprofitar per promocionar la ciutat. Així, a les Terres de Ponent s’ha començat a capitalitzar aquesta característica tan peculiar, organitzant esdeveniments culturals, fotogràfics i de foment de l’activitat física durant els mesos de boira, on fotògrafs i turistes poden captar la ciutat en tota la seva mística i esplendor boirosa. S’han creat rutes per la natura que permeten gaudir de les vistes emblanquinades dels camps de fruiters i de la plana de Lleida, coberta amb una mena de manta de boira que s’estén fins on arriba la vista. I fins i tot es comercialitzen petites porcions de boira en potets com a souvenir.

Beneficis pel sector agrícola

De fet, el fenomen de la boira beneficia el sector agrícola. La pagesia acostuma a celebrar quan la boira s’instal·la a Ponent, ja que permet que les finques retinguin la humitat aportada per les pluges. I és que els arbres necessiten moltes hores de fred durant l’hivern perquè es puguin aturar i descansar abans de començar el procés de floració i creixement de la fruita. La boira ajuda a retardar la floració dels fruiters, que per anar bé, no hauria de començar fins a mitjan o finals de febrer.

Una icona de la ciutat

El cert és que, per a bé o per a mal, la boira de Lleida s’ha convertit en una icona per a la ciutat i ha donat lloc a llegendes i històries. Algunes persones locals expliquen que la boira té un efecte màgic: protegeix la ciutat del bullici i li dona una atmosfera tranquil·la i introspectiva, gairebé com si Lleida existís en una dimensió paral·lela durant els mesos d’hivern. Les arrels pageses i profundes de Lleida semblen enfortir-se amb la presència de la boira, com si aquesta fos una mena de capa protectora que envolta i cuida el seu territori.

La boira és, doncs, molt més que un fenomen meteorològic. És una part essencial de la identitat de Lleida i una característica que els seus habitants porten amb orgull.

Quan s’escampa la boira?

Hi ha una dita popular que diu: “Per Sant Vicenç, marxen les boires i venen els vents”. Fa referència al 22 de gener, quan els bancs de boira acostumen a fer net i els dies grisosos tendeixen a dissipar-se.

“Per als lleidatans, la boira és molt més que un fenomen atmosfèric, és una tradició d’aquesta època de l’any, una icona de la ciutat i una característica que els habitants porten amb orgull”