A Lleida… tenim més de 10 ponts sobre el Segre

Comparteix

El pont és vital per a la ciutat de Lleida. Poder travessar el Segre ha estat sempre una exigència i una necessitat. Els ponts de Lleida uneixen els dos marges del riu, que al seu pas pel nucli urbà divideix la ciutat en dues meitats. Des de l’època romana i fins a les acaballes del segle XX un únic pont unia les dues ribes. En l’actualitat, Lleida compta amb més d’una desena de ponts sobre el Segre: cinc per a vehicles i persones, cinc passarel·les exclusives de vianants i un pont ferroviari, essent una de les ciutats amb més viaductes. Els repassem.

Pont del ferrocarril -1860

El 5 d’octubre de 1860 s’inaugurà el pont del Ferrocarril, que formava part del tram Lleida-Manresa. El pont, metàl·lic, tenia una amplada de 12,20 m i comptava amb una única via, per la qual cosa va haver de ser reconstruït el 1928. Durant la Guerra Civil fou volat  i al franquisme es va reconstruir. 

Pont Vell – 47 aC i 2007

El pont vell de Lleida és tan antic que la seva naixença és embolcallada en la llegenda. Se sap que era ja construït l’any 47 aC. Llavors el pont entra en la història de la mà de Juli Cèsar. En l’època cristiana, sabem que era tot de pedra, amb sis arcades i set pilars. Era un pont de doble vessant que durà fins al 1866 perquè després de patir tants canvis, modificacions i reformes, poques van ser les pedres que van quedar del primitiu pont. Aquell any el riu es va emportar part del pont. Es va inaugurar el nou pont el 1875, però no va durar, ja que se l’endugué una altra riuada del Segre l’any 1907. El succeí un altre el 1911, dinamitat 27 anys després. El 1944 s’inaugurà una nova versió del pont Vell. Amb una llargada total de 149 metres, és un pont de mènsula, que fou revolucionari en el seu temps. Fou restaurat l’any 2007 ampliant les voreres.

Pont Nou – 1973

La construcció d’un nou pont constituí una de les principals demandes dels lleidatans durant dècades. L’únic pont existent formava part del recorregut de l’antiga N-II, i la popularització de l’automòbil als anys 60 comportà freqüents col·lapses. S’ubicà a l’extrem oest del nucli urbà, a la zona del turó de Gardeny.

Pont de la Universitat – 1993

L’any 1993 s’inaugurà el tercer pont sobre el Segre. Existiren discussions sobre el seu nom. El Govern apostà per Pont de la Generalitat perquè n’era el principal inversor, però la Paeria ho rebutjà. Es proposà Pont de Catalunya, en referència a la pròxima avinguda, però finalment fou escollit Pont de la Universitat.

Pont de Pardinyes – 1995

El quart pont per vehicles i persones de Lleida fou una obra finançada pel Ministeri d’Obres Públiques. El viaducte fou inaugurat pel ministre Josep Borrell i l’alcalde Siurana el 9 de gener de 1995, i uneix el Polígon Industrial El Segre amb el barri de Pardinyes a l’altura de La Llotja.

Pont de Príncep de Viana – 2010

La construcció del cinquè pont de la ciutat s’emmarcà dins del Pla de l’Estació de Lleida, i perllongà el carrer Príncep de Viana per crear un nou eix viari nord-sud per unir l’Estació de Lleida-Pirineus amb el barri de Cappont a l’altura de la Fira de Lleida. El pont s’ubica paral·lel al del ferrocarril.

Passarel·la del Liceu – 1997

La primera passarel·la de vianants de la ciutat fou inaugurada el 1997 i connecta l’avinguda de Blondel amb la plaça Blas Infante. El nom oficial del viaducte és Passarel·la del Liceu Escolar, homenatjant aquesta institució, que va ser bombardejada durant la Guerra Civil (van morir uns 50 alumnes) i que tenia la seva seu en l’extrem del pont que toca a Blondel.

Passarel·la dels camps Elisis – 2003

La segona passarel·la de vianants en ser construïda a Lleida ciutat es va fer per connectar el Parc dels Camps Elisis amb l’avinguda del Segre. Fou inaugurada el 18 de desembre de 2003 i té 144 metres de llargada i 5,85 m d’amplada. El seu disseny va rebre un premi de la Convenció Europea per a la Construcció Metàl·lica.

Passarel·la de la Mitjana

Altres dues passarel·les situades als afores de la ciutat travessen el Segre. El pont de Ferro de la Mitjana (foto), de fusta amb baranes metàl·liques, forma 3 arcs corbats. A la partida de Rufea, l’anomenada passarel·la del Tòfol destaca per la seva estructura penjant, que la fa espectacular.

Passarel·la dels Maristes – 2010

La darrera passarel·la en ser construïda a Lleida connecta el carrer República del Paraguai amb el Campus de Cappont. La passarel·la té una longitud de 163 metres i 5 d’ample i compta amb braç de 2,70 metres d’amplada per accedir directament al parc de la canalització del Segre.

 

Posts relacionats
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *