Dilluns, 13 octubre 2025
Gastronomia
escrit per Magazine Publicacions

Risotto de rossinyols: tasta la tardor a cada cullerada

10 d'octubre de 2025
Comparteix

Quan arriba la tardor a Lleida, els boscos s’omplen de colors, aromes i sabors únics. Els rossinyols, amb el seu gust suau però intens, són els protagonistes de la temporada. Aquest risotto de rossinyols combina la cremositat de l’arròs amb l’aroma dels bolets, oferint un plat perfecte per a sopars en família o trobades amb amics. Fàcil de preparar i ple de sabor, és un clàssic que porta la tardor directament a la teva taula.

Ingredients (per a 4 persones)

  • 300 g de rossinyols frescos

  • 250 g d’arròs arborio

  • 1 ceba mitjana, picada fina

  • 2 dents d’all, laminades

  • 1 litre de brou de verdures calent

  • 50 g de mantega

  • 50 g de parmesà ratllat

  • Oli d’oliva verge extra

  • Sal i pebre al gust

  • Julivert fresc picat

Elaboració pas a pas

1. Neteja dels rossinyols
Netegeu els rossinyols amb un drap humit, eliminant la terra i les restes de fulles. Eviteu mullar-los massa per conservar el seu aroma. Si són grans, talleu-los per assegurar una cocció uniforme.

2. Sofregit aromàtic
En una paella gran, escalfeu unes cullerades d’oli d’oliva verge extra i sofregiu la ceba i l’all fins que quedin tendres i transparents. Afegiu-hi els rossinyols i deixeu-los coure uns minuts fins que deixin anar el seu líquid. Salpebreu lleugerament.

3. Incorporació de l’arròs
Afegiu l’arròs arborio i remeneu durant uns minuts perquè s’impregni dels sabors. Manteniu el brou de verdures calent i afegiu-lo a poc a poc, un tassó rere l’altre, remenant constantment durant uns 18-20 minuts, fins que l’arròs quedi cremós.

4. El toc final
Quan l’arròs tingui la textura desitjada, retireu la paella del foc i incorporeu la mantega i el parmesà ratllat. Remeneu fins a obtenir una textura llisa i brillant. Tasteu i rectifiqueu de sal i pebre si cal.

5. Presentació
Serviu el risotto calent en plats profunds, decoreu amb julivert fresc i un fil d’oli d’oliva verge extra. Si voleu un toc més sofisticat, afegiu làmines de parmesà o una mica de tòfona.

El secret d’un risotto perfecte és la paciència: remenar constantment i afegir el brou lentament permet que l’arròs alliberi el seu midó i aconsegueixi la textura cremosa ideal.

Sorprèn amb un autèntic plat de tardor

Aquest risotto de rossinyols és més que una recepta: és una experiència gastronòmica que captura l’essència de la tardor a Lleida. Cada cullerada combina senzillesa i intensitat, transformant qualsevol àpat en una celebració dels sabors de temporada.

Posts relacionats

Aprèn a fer conserves i aprofita les fruites i verdures de temporada

11 d'abril de 2022

Font: Revista Gente de hoy

A l’hora de mantenir una dieta equilibrada i saludable, no hi ha res millor consumir aliments de temporada. No obstant això, existeix una opció vàlida per conservar-les quan el calendari de fruites i verdures del mes, s’acaba: les conserves! I si les fem nosaltres mateixos, vendran més de gust, perquè no portaran conservants ni additius. Aquesta pràctica, que avui dia ens pot semblar estranya, no ho era per a les nostres àvies que, després de la recollida de la collita de l’hort o d’algun arbre fruiter, preparaven les conserves amb l’objectiu de no desaprofitar res i assegurar-se de comptar amb aquests aliments al llarg de l’any. Si vols provar com te’n surts, segueix aquests passos i les teves conserves duraran molt de temps en perfectes condicions.

SELECCIONAR LES FRUITES O VERDURES

Cadascú consumeix les fruites i verdures que més li agrada, podent ser més verdes o madures. Quan parlem de conserves, és important que, tant fruites com verdures, estiguin en un punt òptim de maduració, per la qual cosa evitarem escollir-les massa verdes.

PREPARAR LA CONSERVA

Un cop seleccionades les peces amb les quals fer la nostra conserva, les rentarem bé i les pelarem. Podem fer conserves trossejant-les o a rodanxes, o coure les fruites amb sucre prèviament per fer confitures o melmelades

ESCULLIR L’ENVÀS

Un dels punts essencials a l’hora de fer conserves és l’esterilització dels pots. Per fer això, les introduirem en aigua bullint uns minuts. Un cop fet,  ja podem emplenar els envasos de les conserves. Ens assegurem de deixar aproximadament 1-2 centímetres entre la tapa i l’aliment, ja que si s’omple fins dalt, pot trencar-se el vidre durant l’envasament al buit. El tanquem de manera hermètica i, a continuació, introduïm els pots en una olla amb aigua i sal fins just a sota de la tapa i els deixem bullir. Si els envasos són mitjans, els haurem de deixar uns 40 minuts. Ja pasteuritzats, deixem que es temperin a la mateixa olla i un cop fet, comprovem que se n’ha mantingut l’hermetisme.

DESAR I GAUDIR QUAN VULGUIS

Perquè les nostres conserves es mantinguin en perfecte estat durant diversos mesos, és important desar-les en un lloc fresc, sec i allunyat de la llum. Podem optar per posar una etiqueta amb el nom de la conserva i la data de l’envasat, per tenir un millor control.

Aquesta pràctica, que avui dia ens pot semblar estranya, no ho era per a les nostres àvies que, després de la recollida de la collita, preparaven les conserves amb l’objectiu de no desaprofitar res.

L’or líquid de Catalunya

21 de març de 2023


Un dels productes que no pot faltar en cap cuina és l’oli d’oliva, un dels pilars de la dieta mediterrània i un autèntic tresor de la cultura culinària catalana. Les seves propietats beneficioses per a la salut i el seu bon gust el converteixen un aliment indispensable del nostre dia a dia. A aquestes característiques cal afegir-hi la seva gran versatilitat dins el món culinari, ja sigui per enaltir el gust d’un bon pa amb tomàquet, per marinar una amanida, per arrodonir el gust d’un bon tall de carn o peix, o per elaborar conserves. L’anomenat or líquid millora cada plat a més de ser una delícia per al paladar i ajudar en la prevenció de malalties cardiovasculars, entre altres beneficis per la salut.

El territori català posseeix una varietat molt àmplia d’olis d’oliva excel·lents, destacats per la seva àmplia gamma de sabors, aromes, colors i característiques pròpies de cada territori que provoquen una personalitat única de cada oli d’oliva català. A Catalunya hi ha reconegudes cinc Denominacions d’Origen Protegides (DOP) d’olis d’oliva verge extra: Garrigues, Siurana, Terra Alta, Baix Ebre-Montsià i Empordà.

D.O.P. Garrigues:

Creada el 1975, va ser la primera DOP de Catalunya. Té 48 municipis de tres comarques: les Garrigues, el Segrià sud i l’Urgell sud.
Varietats: arbequina (90%) i verdiell.
Descripció: Es diferencien dos tipus d’oli segons el moment de la collita.
Els olis primerencs són d’aroma afruitat, color verdós, amb cos i sabor ametllat amarg.
Els procedents de la recol·lecció més tardana són de color groc, més fluids i de sabor dolç i suau.

D.O.P. Siurana:

Creada el 1979, ocupa tota la conca del riu Siurana i comprèn 123 municipis de 7 comarques: Tarragonès, Priorat, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà.
Varietats: Arbequina, rojal i morruda.

  • Descripció: Els seus olis són afruitats i equilibrats, però diversos, segons l’època de recol·lecció i les zones litoral o interior.
  • Els olis primerencs són afruitats, verdosos, amb més cos i sabor ametllat amarg.
    Els olis tardans són dolços, més grogosos i més fluids.
    Els de les comarques d’interior són més intensos i afruitats, mentre que els de les zones litorals són dolços i madurs.

D.O.P. Terra Alta:

Neix el 2002 i inclou 15 municipis de les comarques de la Terra Alta i de la Ribera d’Ebre.
Varietats: Empeltre, arbequina, morruda i farga.

  • Descripció: Color groc amb matisos. Olis d’un afruitat de mig a intens i a mesura que avança la campanya poden ser més dolços amb un afruitat lleuger. De connotacions aromàtiques que recorden a l’ametlla o a la nou.

D.O.P. Baix Ebre i Montsià:

Data de l’any 2003 i aglutina 26 municipis d’aquestes dues comarques.
Varietats: Morruda, sevillana i farga.

  • Descripció: Olis de color des del groc-verdós al groc-daurat, segons l’època de collita i de la situació geogràfica dins de la zona de producció.
    Olis gustosos (picants, astringents, mitjanament amargs) i molt aromàtics (rics en aromes secundàries de tipus verd), sabor afruitat al principi de la campana i lleugerament dolç a mesura que aquesta avança.

D.O.P. Baix Ebre i Montsià:

Data de l’any 2003 i aglutina 26 municipis d’aquestes dues comarques.
Varietats: Morruda, sevillana i farga.

  • Descripció: Olis de color des del groc-verdós al groc-daurat, segons l’època de collita i de la situació geogràfica dins de la zona de producció.
    Olis gustosos (picants, astringents, mitjanament amargs) i molt aromàtics (rics en aromes secundàries de tipus verd), sabor afruitat al principi de la campana i lleugerament dolç a mesura que aquesta avança.

D.O.P. Baix Ebre i Montsià:

Data de l’any 2003 i aglutina 26 municipis d’aquestes dues comarques.
Varietats: Morruda, sevillana i farga.

  • Descripció: Olis de color des del groc-verdós al groc-daurat, segons l’època de collita i de la situació geogràfica dins de la zona de producció.
    Olis gustosos (picants, astringents, mitjanament amargs) i molt aromàtics (rics en aromes secundàries de tipus verd), sabor afruitat al principi de la campana i lleugerament dolç a mesura que aquesta avança.
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *