Divendres, 18 octubre 2024
Salut
escrit per Magazine Publicacions

Aquest estiu… compte amb les meduses!

15 de juliol de 2024
Comparteix

Amb l’arribada de l’estiu, les platges catalanes es converteixen en un destí popular tant per als locals com per als turistes. Les aigües càlides del Mediterrani són ideals per gaudir d’un dia de sol i bany, però també poden amagar alguns perills, com la presència de meduses. Aquestes criatures marines poden comportar seriosos riscos per als banyistes, per la qual cosa és essencial conèixer com prevenir les seves picades i què fer en cas de ser afectat.

Durant els mesos d’estiu, és habitual que els corrents marins i les temperatures més altes atreguin les meduses cap a les costes. A Catalunya, les espècies més comunes són la Pelagia noctiluca, coneguda per la seva picada dolorosa, i la Cotylorhiza tuberculata, més coneguda com a “ou ferrat” per la seva forma.

Símptomes

Les picades de medusa poden variar en severitat, des d’una lleugera irritació fins a reaccions al·lèrgiques severes. Les toxines alliberades per les cèl·lules urticants de les meduses poden causar els següents símptomes:

  •  Dolor intens: la picada de la Pelagia noctiluca pot provocar un dolor agut i ardent, similar a una cremada.
  •  Inflor i vermellor: la zona afectada sol inflar-se i envermellir.
  •  Reaccions al·lèrgiques: en casos més greus, poden aparèixer símptomes com dificultat per respirar, marejos o una baixada de la pressió arterial.

Prevenció

La millor manera d’evitar les picades de medusa és prendre precaucions:

  •  Informar-se: abans d’anar a la platja, consulteu els avisos locals sobre la presència de meduses.
  •  Vigilar les banderes: les platges sovint utilitzen un sistema de banderes per avisar sobre la presència de meduses. Una bandera lila indica que hi ha meduses a l’aigua.
  •  Usar roba protectora: vestir una samarreta de bany o un vestit de neoprè pot oferir una barrera física.
  •  Evitar les aigües turbulentes: les meduses solen ser arrossegades a les zones on els corrents són més forts.

Què fer en cas de picada

Si malgrat totes les precaucions sou picats per una medusa, és important actuar ràpidament i de manera correcta:

  •  Sortir de l’aigua: primer de tot, sortir de l’aigua per evitar més picades si estàs envoltat per un eixam de meduses. Si no és el cas, seguir dins l’aigua salada sí que pot ajudar a calmar el dolor.
  •  Rentar la zona amb aigua salada: mai utilitzeu aigua dolça, ja que pot activar més cèl·lules urticants.
  •  Retirar els tentacles: si queden tentacles adherits a la pell, traieu-los amb cura utilitzant una pinça o una targeta de plàstic. No useu les mans nues.
  •  Aplicar fred: utilitzar una bossa de gel (embolcallada en un drap per evitar el contacte directe) per reduir el dolor i la inflamació.
  •  Anar al metge: si la picada és severa o provoca una reacció al·lèrgica, busqueu atenció mèdica immediatament.
  •  L’orina no cura: un fals mite és que l’orina calma el dolor provocat per les meduses, però això és fals. És més, pot ajudar a estendre més el verí.

Rehabilitació i cura

Després de la primera atenció, és important seguir cuidant la zona afectada per evitar complicacions:

  •  Aplicar cremes calmant: utilitzar cremes amb àloe vera o hidratants per ajudar a calmar la pell.
  •  Evitar el sol directe: protegir la zona afectada del sol per evitar irritacions.
  •  Seguiment mèdic: si la picada no millora o empitjora, consulteu un metge.

Les meduses són una part natural de l’ecosistema marí. Conèixer els perills, saber com prevenir les seves picades i una resposta ràpida poden marcar la diferència entre un incident menor i una situació més greu. Gaudiu de l’estiu, però feu-ho amb responsabilitat i cura i, sobretot, aneu amb compte amb les meduses!

Posts relacionats

SÍNDROME DE LA BOCA SECA

2 de novembre de 2022

La majoria de la gent gran sofreixi de xerostomia, o en altres paraules, de sequedat bucal. Segons un estudi recent del Consell General de Dentistes, assenyala que una de les patologies més freqüents en persones grans i de les quals menys solucions definitives existeixen és la síndrome de la boca seca, i que l’afecció en les persones majors de 60 anys arriba al 50%.

Un adult normalment produeix fins a 2 litres de saliva diaris i gràcies a ella podem menjar, engolir, parlar i beure, entre d’altres coses.Quan apareix aquesta sequedat, que va més enllà de notar la boca seca, totes les activitats esmentades anteriorment es duen a terme amb una certa dificultat, ja que, amb l’absència de saliva, s’irriten els teixits de la boca, causant moltes complicacions com per exemple mal alè i risc de patir càries, gingivitis, periodontitis, aftes i candidiasi oral.  

Un dels motius principals de l’augment d’aquesta afecció en persones de la tercera edat és l’envelliment, ja que provoca un canvi en la composició de la saliva que afecta les glàndules salivals i una disminució en la producció diària de saliva. També l’augment de l’ús de medicaments, ja que molts d’ells provoquen sequedat bucal, sobretot antihipertensius, antihistamínics i antidepressius. També tractaments de radioteràpia i quimioteràpia.

Com influeix la sequedat bucal en la salut d’una persona gran?

  • El problema més freqüent són: l’halitosi, la presència de càries, dolor de la gola, problemes per utilitzar les pròtesis dentals, problemes per mastegar, engolir i parlar, sensació de cremor a la boca…
  • Risc de sofrir alguna malaltia periodontal.

Com podem tractar aquests símptomes de la boca seca?

Els especialistes en matèria com dentistes i metges, ens recomanarien certes pautes i correccions, les més freqüents són:

  • Hidratar-se correctament bevent entre dos i tres litres de líquids sense sucres al dia, sobretot en petits glops i de manera freqüent.
  • Mantenir els llavis hidratats amb vaselina.
  • Utilitzar humidificadors d’aire, sobretot durant la nit.
  • Usar línies de productes farmacèutics exclusius per a tractar la xerostomia, com per exemple col·lutoris, esprais, píndoles bucodispersables i/o pastes dentífriques especials.
  • No fumar ni beure alcohol.
  • Evitar prendre menjars picants.
  • Mastegar xiclets sense sucre o xuclar caramels sense sucres.

Si pensem que podem patir d’aquesta síndrome, el primer que hem de fer és acudir a un especialista perquè ens proporcioni la solució més adequada.

Amb l’absència de saliva s’irriten els teixits de la boca, causant complicacions com per exemple mal alè i risc de patir càries, gingivitis, periodontitis, aftes i candidiasi oral.  

Síndrome de la fibromiàlgia

10 de maig de 2022

L’any 1992 la fibromiàlgia va ser reconeguda per l’OMS (l’Organització Mundial de la Salut) com una nova síndrome clínica i va ser incorporada a la classificació internacional de malalties inclosa en el grup de reumatismes extraarticulars.

Què és?

La fibromiàlgia és una síndrome clínica caracteritzada per dolor crònic a tot el cos, amb predomini als músculs i a les articulacions de l’esquena i les extremitats. Forma part d’un grup de malalties cròniques anomenat síndromes de sensibilització central i afecta especialment a les dones segons dades de l’any 2021, amb un 4,2% i només un 0,2% d’homes afectats a la població espanyola. Aquesta síndrome s’acompanya també de cansament, trastorns del son i de l’estat d’ànim, així com símptomes digestius i mal de cap. Si aquests símptomes et sonen familiars, aquest article t’interessarà!

Què la causa?

Encara que no es coneix la causa de la fibromiàlgia, se sap que existeix una sèrie de factors desencadenats que, quan actua sobre un subjecte predisposat genèticament, incrementa la probabilitat de desenvolupar a aquesta malaltia. S’ha constatat també que determinades circumstàncies o vivències negatives o traumàtiques poden desencadenar-la, i que persones que pateixen altres malalties, com artritis cròniques o malalties del teixit connectiu, presenten fibromiàlgia amb més freqüència que la resta de la població.

Quins símptomes produeix?

El símptoma principal és dolor generalitzat, especialment a la regió de l’esquena i a les extremitats, que pot sentir-se com una cremor, una molèstia o punxades. A diferència de la resta de malalties, no es presenta deformitat ni signes inflamatoris en les zones de dolor. Aquestes molèsties poden variar d’intensitat i presentar un ritme oscil·lant. Altres símptomes freqüents són dificultats per dormir o sensació de cansament en despertar, depressió, tristesa o ansietat, mal de cap, formigueig en mans i peus, episodis de restrenyiment o diarrea i dificultat per a la concentració amb descuits freqüents.

Com es tracta?

No hi ha encara un tractament capaç de curar la fibromiàlgia i, fins ara, el seu objectiu és millorar els símptomes de la malaltia per poder gaudir d’una qualitat de vida millor, amb les menors limitacions possibles per a les activitats de la vida diària. Un bon diagnòstic i una bona informació són la base del tractament que pot anar acompanyat de fàrmacs com analgèsics, antidepressius, medicaments per ajudar a dormir i alguns relaxants musculars. S’aconsella fer exercici físic regular adaptat i provar tècniques de relaxació com el ioga o la meditació, acompanyat d’un suport psicològic. Actualment, Catalunya disposa d’unitats especialitzades en les síndromes de sensibilització central distribuïdes per tot el territori, que integren professionals tant de l’atenció primària com de l’atenció hospitalària, i participen en el procés diagnòstic i terapèutic de les persones afectades amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida.

Font: canalsault.gencat.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *