Tothom sap què és una mona de Pasqua, el dolç típic de la Setmana Santa: un pastís de pa de pessic i mantega amb un ou de xocolata i uns pollets i unes plomes a sobre que els padrins regalen als fillols el Dilluns de Pasqua. Però quin és el seu origen?
La mona és una de les tradicions més arrelades de Pasqua, però també la que té uns orígens i un significat més incert. Com en molts altres temes, existeix certa controvèrsia sobre l’inici d’aquesta tradició i el seu significat. La idea que sembla que més ha arrelat té a veure amb un costum pagà adoptat pel cristianisme cap al segle XV. Es tractava d’una festa relacionada amb la primavera i el renaixement de la vida, relacionant-la així amb la mort i resurrecció de Jesucrist. En aquest període, l’Església catòlica va dictaminar el dejuni i l’abstinència de diversos aliments, inclosos els ous, que es guardaven cuits perquè no es fessin malbé. Un cop finalitzada la Quaresma, per celebrar el renaixement i acabar amb aquesta abstenció es cuinava aquest típic bescuit, amb l’ou dur per damunt que havien emmagatzemat durant aquest període. Heus aquí l’aparició de la mona de pasqua.
Pel que fa a la denominació, es diu que el terme mona prové de l’àrab “munna”, que significava “provisió de la boca”.
A l’inici d’aquesta tradició, la mona de Pasqua era un dolç que a sobre duia el mateix nombre d’ous que l’edat que tingués el nen a qui anava adreçada, sent dotze la xifra màxima d’ous. Per tant, la mona es regalava només fins als dotze anys. Avui, aparentment no hi ha límit d’edat i els padrins determinen la durada del regal.
Malgrat tota l’evolució que ha sofert aquesta tradició, continuen sent els avis o els padrins els qui regalen la mona de Pasqua als seus nets o fillols el Diumenge de Rams després de la missa. Depenent de les famílies, són ells mateixos els qui recolliran la mona a casa dels padrins. Avui dia també es regala el mateix Dilluns de Pasqua.
Aquest últim dia, durant segles, ha estat el més esperat, perquè amb aquest pastís es posava fi al dejuni de la Setmana Santa, tant és així que aquest dilluns ha acabat anomenant-se “el dia de la mona”.
També ha anat canviant i evolucionant el concepte de mona i, actualment, les mones són autèntiques obres d’art dels mestres pastissers. Si heu estat afortunats amb un d’aquests dolços tradicionals, bon profit!
“A l’inici, el dolç duia a sobre el mateix nombre d’ous que l’edat del nen”
