Dimecres, 22 gener 2025
Legal
escrit per Magazine Publicacions

Com reclamar els danys i lesions soferts pel ciutadà derivats de negligència mèdica del sistema sanitari públic

17 de gener de 2025
Comparteix

La responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, regulada per la Llei 40/2015, la Llei 39/2015 i l’article 106 de la Constitució Espanyola, garanteix als ciutadans el dret a ser indemnitzats pels danys causats per l’actuació o omissió de l’Administració. En conseqüència, qualsevol persona pot reclamar pels danys derivats de l’acció o omissió del sistema sanitari públic, quan els ens d’aquest servei siguin responsables dels mateixos.

Aquest dret protegeix els ciutadans davant negligències mèdiques o mala praxi en els serveis sanitaris públics, com ara hospitals o centres d’atenció primària. A continuació, es descriuen els passos per gestionar aquestes reclamacions.

Exemples de responsabilitat del sistema sanitari públic

En l’àmbit sanitari, a més de poder sol·licitar indemnització per la causació d’un dany, el ciutadà pot reclamar també per la pèrdua d’oportunitat. Aquesta teoria jurídica no exigeix demostrar que el dany final és conseqüència directa de la negligència, sinó que aquesta va reduir les probabilitats d’obtenir un resultat millor o d’evitar un perjudici. Alguns exemples de responsabilitat patrimonial són:

  • Error o retard en diagnòstics: endarrerir el diagnòstic pot impedir accedir a tractaments efectius, com en casos de càncer o malalties cardiovasculars.
  • Omissió de controls mèdics: la manca de proves en situacions com embarassos d’alt risc o diabetis pot causar complicacions greus.
  • Retards en intervencions urgents: una apendicitis no operada a temps o una fractura sense atenció immediata pot derivar en greus conseqüències per a la salut.
  • Consentiment insuficient: la falta d’informació sobre riscos en cirurgies o tractaments pot fer perdre opcions de cura millor.
  • Errors en tractament o cirurgia: lesions produïdes durant operacions o administració inadequada de tractaments que poden comprometre la recuperació o provocar seqüeles permanents.
  • Falta de supervisió en tractaments: errors en la dosificació de medicaments o la falta de seguiment en rehabilitació.

Procediment de reclamació

Una vegada presentada la reclamació davant l’Administració responsable del dany, aquest ha de seguir un procediment administratiu que consta dels següents passos:

  1. Presentació de la reclamació: el perjudicat ha d’aportar proves (informes, fotografies) i detallar els fets que vinculen el dany amb l’acció o inacció de l’Administració.
  2. Avaluació i resolució: l’Administració disposa d’un termini màxim de sis mesos per valorar i emetre una resposta motivada, acceptant o denegant la indemnització.
  3. Silenci administratiu negatiu: si no hi ha resposta en sis mesos, s’entén que la sol·licitud ha estat denegada i es pot acudir a la via judicial.

Recursos davant una resolució negativa

  1. Recurs de reposició: es presenta davant la mateixa Administració, i permet que aquesta revisi la seva decisió, sense cap cost i amb possibilitat de resolució ràpida.
  2. Demanda contenciosa-administrativa: si el recurs de reposició no prospera o el ciutadà vol una revisió judicial, pot presentar una demanda davant els jutjats contenciosos-administratius. Aquesta demanda permet a un tribunal independent avaluar si l’Administració ha actuat correctament. Tot i poder ser un procediment llarg i més costós, ofereix l’oportunitat d’obtenir una compensació més equitativa si el tribunal accepta la reclamació.

Un dret per protegir el ciutadà

La responsabilitat patrimonial de les administracions públiques garanteix que els ciutadans no hagin de suportar les conseqüències de les actuacions negligents o omissives de l’Administració, reflectint el compromís amb la seguretat i el benestar de la ciutadania, i fomentant la diligència en la gestió de serveis. Conèixer el procediment de reclamació ajudar a protegir els drets dels afectats i promou la responsabilitat i transparència de les administracions.

Tanmateix, aconseguir una indemnització justa pot ser complicat. Per això, és recomanable comptar amb l’assessorament d’un/a advocat/da especialitzat/a en responsabilitat patrimonial, que pugui assessorar adequadament i garantir una gestió òptima de l’oportuna reclamació. Un professional amb experiència pot ajudar a reunir proves, preparar la documentació i guiar en els recursos disponibles, augmentant així les possibilitats d’èxit.

A Roig i Roig Assessors i Advocats som especialistes en facilitar el procés de reclamació per responsabilitat patrimonial de l’Administració. Si us trobeu davant d’una situació en que l’acció o inacció de l’Administració us ha produït danys, no dubteu a contactar amb nosaltres. El nostre equip d’advocats experts i especialitzats està preparat per oferir-vos l’assessorament i el suport necessari per afrontar aquest procés amb confiança. Permeteu-nos ser el vostre aliat en el camí cap a una compensació pels perjudicis soferts.

Jaume J. Moll

Advocat de:

Posts relacionats

Què és un pèrit mèdic?

15 de juny de 2022

Quan parlem d’un pèrit mèdic estem parlant d’un metge especialitzat en l’anàlisi de la documentació, lesions i danys corporals. La seva principal missió i finalitat és buscar, avaluar, classificar i informar de lesions, seqüeles, prejudicis, molèsties o incapacitats que puguin causar el malestar d’una persona per haver patit un accident, negligència mèdica o malaltia. La principal funció que tenen aquests pèrits és elaborar un informe pericial en el qual es recullin arguments de cada situació. Si se’ns dona el cas en què patim una mala praxi mèdica i volem formular una reclamació, sense un peritatge mèdic seria completament impossible.

Quan parlem d’un dany corporal parlem de:

  • Perjudici estètic o dany estètic.
  • Dany moral.
  • Lesions físiques.
  • Lesions psicològiques.
  • Incapacitat.

Un pèrit mèdic és el nexe d’unió entre els coneixements de la salut i el dret, ja que és una altra de les característiques que posseeix, experiència en matèria legal. La seva avaluació s’engloba dins de dos grans grups: l’avaluació de la praxi mèdica i la valoració del dany corporal de l’individu. Quan hi ha controvèrsia sobre una determinada actuació mèdica, els advocats han d’intervenir representant l’individu, i tant ells com el jutge, necessiten una figura que conegui tots dos camps per poder donar una valoració fidel.

Per a la realització d’aquest informe s’hauran d’incloure els documents següents:

  • Dades del pèrit mèdic.
  • Dades de la persona que sol·licita l’informe pericial.
  • Una breu introducció.
  • Objectius que volem aconseguir amb això.
  • Antecedents que hi tenim del cas.
  • Descriure a la perfecció qualsevol tipus de seqüeles que hagi pogut deixar al pacient aquesta praxis.
  • Valoració tant d’aquestes seqüeles com del nexe causal.

Aquest informe, que serà presentat i defensat davant dels tribunals, ha d’anar signat i datat pel metge responsable de la seva elaboració. I perquè és important una valoració de dany corporal? Hi ha diferents raons:

  • Compensació econòmica: quan una persona pateix un dany o un accident, la persona en qüestió no queda en el mateix estat que abans de patir aquest accident, per tant, s’ha de compensar de manera econòmica.
  • Examen físic i mental: cal fer una valoració mèdica per saber quines zones del cos han quedat danyades a causa de l’accident.

Un cop es demostri la causalitat dels danys i de l’accident, l’accidentat ha de rebre una indemnització per la lesió, el dany o el perjudici.

Un pèrit mèdic pot actuar també en totes les àrees, tant penal com laboral, familiar, administratiu o canònic.

La doctrina del “ALIUD PRO ALIO” y la protección dispensada al perjudicado

29 de desembre de 2022

Texto de Simeó Lladó López, advocat del Grup90.

Definición

Traducido del latín como “una cosa por otra”, en esencia, la doctrina jurisprudencial del aliud pro alio tiene lugar cuando el vendedor entrega una cosa diferente de la debida, existiendo pleno incumplimiento por inhabilidad del objeto y consiguiente insatisfacción del contratante, al ser inadecuado el objeto para el fin a que se le destina.

Esta doctrina se desarrolla a partir del art. 1.166 CC, que establece que «el deudor de una cosa no puede obligar a su acreedor a que reciba otra diferente, aun cuando fuere de igual o mayor valor que la debida«; por tanto, identificada la cosa debida, no es posible, sin un acuerdo entre las partes, cambiarla, porque el cambio unilateral por parte del deudor determina el incumplimiento de la obligación.

Esta doctrina jurisprudencial puede ser reflejada en una doble vertiente, diferenciando los casos en los que se entrega una cosa distinta de la pactada, de aquellos otros en los que el cumplimiento no es posible por inhabilidad del objeto, que tiene lugar cuando la cosa que se entrega es absolutamente inútil para el final al que se la destina

Régimen Jurídico

El contratante que sufre un caso de aliud pro alio puede acudir a la protección dispensada en los arts. 1.101 y 1.124 CC.

El primer precepto (1.101 CC) regula la acción de indemnización procedente del incumplimiento imputable de una obligación, que persigue reequilibrar la economía del acreedor tras el daño patrimonial sufrido por causa del incumplimiento.

Los requisitos necesarios para que el art. 1.101 sea aplicable son:

  • La preexistencia de una obligación.
  • Su incumplimiento debido a culpa o negligencia o falta de diligencia del demandado. No a caso fortuito o causa mayor.
  • La realidad de los perjuicios.
  • Nexo causal eficiente entre aquella conducta y los daños producidos.
  • Por su parte, el art. 1.124 CC se refiere a la acción resolutoria. La doctrina jurisprudencial consolidada ha precisado que para que surja esta facultad se requiere el concurso de los requisitos siguientes:
  • La exigencia de un vínculo contractual recíproco y exigible.
  • El incumplimiento grave por una de las partes.
  • Que la otra parte no haya inobservado lo que le corresponde.
  • La aplicación de este régimen jurídico comporta importantes consecuencias jurídicas que afectan fundamentalmente al plazo prescriptivo, ya que cuando se está en presencia de entrega diversa o aliud pro alio no es aplicable el plazo semestral previsto en el art. 1.490 CC para los vicios ocultos, sino el genérico del art. 1.964 CC. Se debe tener en cuenta que dicho plazo estaba fijado anteriormente en quince años, si bien, tras la reforma del citado artículo por la Ley 42/2015, a partir del 7 de octubre de 2015, ha quedado establecido en cinco años.

También es importante destacar que la acción con base en la doctrina del aliud pro alio deberá ser ejercitada tras la coetánea recepción de la cosa, que será, pues, cuando se compruebe que lo recibido es cosa distinta o que es inhábil para el objeto que previene su adquisición.

Por todo ello, la existencia de un “aliud pro alio” constituye un incumplimiento esencial que da lugar a la resolución de la compraventa, en aplicación del art. 1.124 CC, lo cual implicará dos extremos:

  • La resolución, en sí misma, como ineficacia sobrevenida con efecto retroactivo, ex tunc.
  • La indemnización de daños y perjuicios, los cuales deben probarse, pero sin obviar que la ineficacia producida por el incumplimiento de la otra parte contractual, por regla general, produce un daño per se, como la frustración en la economía de la que ha sufrido el incumplimiento y, por ende, la ineficacia del contrato.

La doctrina jurisprudencial del “aliud pro alio” establece que el deudor de una cosa no puede obligar a su acreedor a que reciba otra diferente, aún cuando fuera de igual o mayor valor que la debida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *