Dijous, 21 novembre 2024
Notícies
escrit per Magazine Publicacions

Festa atlètica amb la 41a Pujada a la Seu Vella

19 de desembre de 2022
Comparteix
Xevi Tomasa i Núria Trillo els més ràpids a recórrer el circuit de 10 km

REGIDORIA DE CULTURA, CIUTAT I TRANSICIÓ ECOLÒGICA

Gairebé 600 esportistes han participat aquest matí en la cita atlètica de la Pujada a la Seu Vella que enguany ha celebrat la seva 41a edició. D’aquests, 364 ho han fet en la cursa de 10 km, mentre que altres 84 ho han fet a les curses infantils i la resta en la caminada, amb la qual s’ha obert la jornada.

Xevi Tomasa i Núria Trillo han estat  els més ràpids a recórrer el circuit de 10 km pels carrers de  Lleida, amb sortida i arribada a la plaça de la Sardana. Tomasa, de l’Ironwill Solideo, ho ha fet per davant de Roc Bellostas (Tri 4.40) i Muhammad Lamin Bah (AA Xafatolls)

Núria Trillo Prats, de l’AA Xafatolls, ha estat la primera atleta en la categoria de dones a travessar la línia de meta. Darrere seu ho han fet Eva Ledesma (Tri 4.40) i Paula Mata Mahiques (Peña Guara), per aquest ordre.

Els tinents d’alcalde Montse Pifarré i Paco Cerdà i els regidors d’Esports, Ignasi Amor, i Cultura i ciutat, Jaume Rutllant, han col·laborat amb els organitzadors de la trobada atlètica, donant el tret de sortida a les curses i lliurant els trofeus als primers classificats.

Per a més informació, visiteu: www.paeria.cat

Posts relacionats

Jordina Freixanet reivindica el dret a la festa, a la cultura popular i les tradicions

25 d'abril de 2022

FESTES

La tinent d’alcalde Jordina Freixanet ha estat escollida per a llegir el pregó de la Festa de l’Associació de Moros i Cristians de Lleida, en un acte que ha tingut lloc aquest migdia, a la Seu Vella, i al qual ha assistit el paer en cap, Miquel Pueyo; el tinent d’alcalde Paco Cerdà, els regidors de Festes i Tradicions, Ignasi Amor, i de Cultura, Jaume Rutllant, així com dels paers Carme Valls, Maria Burrel i Xavier Palau, que han fet costat al president de l’entitat festera, Josep Lluís Gàzquez.

Malgrat que Freixanet ha començat el pregó entrellaçant la història amb l’experiència persona, ja que participa activament en la Festa de Moros i Cristians des que tenia 12 anys, tot seguit ha desenvolupat el seu missatge emfatitzant la importància de la festa, perquè és una de les més antigues que hi ha documentades. Una història medieval que s’escenifica en “la convivència d’una ciutat de frontera, de ciutat mestissa. La Larida que viu a cavall de dos cultures, on conviuen diferents clans i on permet durant molts anys la convivència de dues cultures, llengües, dret i religió”.

I una festa que s’implica en la història de la ciutat i que exemplifica uns valors, perquè “encara que sembli mentida, una Festa inspirada en una batalla, és capaç de transmetre els valors de la pau, de la cohesió, la cooperació i de la no competició”, ha dit en un altre moment del pregó.

Valors que ha recordat que encara són avui presents i més necessaris que mai, després d’esdeveniments bèl·lics com els que estem patint aquests dies. “És en aquests moments on es fan més necessaris que mai els valors de la pau i de la cohesió. Els valors de l’estima i l’entesa per sobre de la guerra, els interessos econòmics i les invasions”.

I per contribuir a la difusió d’aquests valors, Jordina Freixanet ha apel·lat a la cultura popular i el seu poder transformador. “Aquest és, també, el fi últim que han de perseguir les associacions -i les institucions: treballar, cooperar i organitzar-se per construir una societat més justa i més crítica. Perquè la Festa dels Moros i Cristins és una baula imprescindible per a fer realitat el dret a la festa, el dret a la cultura popular, el dret a les tradicions i el dret, en definitiva, a la ciutat, a la nostra ciutat, a la nostra Lleida”.

Tot i reivindicar el paper de la cultura popular, la pregonera ha assenyalat també que per mirar el futur cal afrontar els reptes d’adaptar-se als nous temps, que segons ella passen per tres eixos: la sostenibilitat, el gènere i la governança.

La sostenibilitat perquè “no podem caure en el parany de confondre Festa amb Festival, amb un producte de consum o d’oci”, ha dit, per passar tot seguit a vindicar “una festa sostenible, mesurada, acurada, propera i oberta”.

A propòsit del debat sobre el gènere, ha remarcat que cal fer un treball conscient des de la intersectorialitat en la cultura popular.

Per altra part, ha circumscrit el repte de la governança als conceptes democràtic, plural, transparent i ètic, ja que per Jordina Freixanet la cultura popular només serà popular si es de tots i es fa entre totes i tots.

En cloure el pregó, la Ilerband ha ofert un concert on no han mancat les tradicionals ‘Chimo’, de Josep Maria Ferrero, i ‘Yurida’, himne dels Moros i Cristians de Lleida compost per Azael Tormo.

Després de la música, l’acte que donava el tret de sortida a l’any fester de l’Associació de Moros i Cristians s’ha clos amb unes breus intervencions del seu president, Josep Lluís Gàzquez, i del paer en cap, Miquel Pueyo.

Gàzquez ha encoratjat els festers i festeres a participar i avançar en l’engrandiment de la festa, mentre que Miquel Pueyo els ha convidat a “conquerir pacíficament” la ciutat en els propers dies. “Amb la celebració de Sant Jordi, hem comprovat que els lleidatans i lleidatanes tenen ganes, capacitat i desig de retrobar-se i recuperar-se. I el vostre paer aquest mes de maig serà esplendorós, perquè jugueu un paper històric i capital en la festa”, ha dit. 

Per més informació visiteu la seva pàgina web: lapaeria.cat

Josep Verdú present al despatx noble del Palau de la Paeria

5 de juliol de 2022 
El paer en cap, Miquel Pueyo, ha presidit l’acte de col·locació del seu retrat, fet per Marcel Bergé, que acompanyarà el de 6 persones més: Emili Pujol, Antoni Bergós, Leandre Cristòfol, Aurèlia Pijoan, Víctor Siurana i Jaume Magre

ALCALDIA

Josep Vallverdú forma part des d’avui de la galeria de retrats dels lleidatans i lleidatanes que són presents al despatx noble del Palau de la Paeria. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha presidit l’acte de col·locació del seu retrat, fet per Marcel Bergé, que acompanyarà el de 6 persones més: Emili Pujol, Antoni Bergós, Leandre Cristòfol, Aurèlia Pijoan, Víctor Siurana i Jaume Magre.

L’alcalde ha explicat que “estem a 5 dies vista que Josep Vallverdú celebri el seu aniversari i a un any del centenari del seu naixement i hores d’ara és l’autor lleidatà sènior més veterà, que continua actiu, escrivint cada dia i publicant llibres amb una freqüència imparable. Aquest és un cas que no sol ser habitual i l’excepcionalitat encara el fa més destacable i motiu de celebració doble: per la dilatada biografia del nostre autor, per tants anys transitant per la vida,  i per la utilitat d’aquesta vida, amb una  ingent feina feta, una tasca encara en procés en el terreny de les lletres, perquè Vallverdú, com un dia el va definir el malaguanyat Isidor Cònsul és un autor tot terreny, que ha tocat tots els “pals” literaris, amb obra publicada en tots els gèneres”.

Així mateix, Pueyo ha destacat que “és exemple impecable de servei al país, un referent per a nosaltres, un lleidatà, reconegut arreu, distingit amb els guardons més prestigiosos en molts dels àmbits de la literatura i que ha viscut en primera persona els esdeveniments històrics, polítics i socials de gairebé un segle. Un fill predilecte de la nostra ciutat, que Lleida va oficialitzar el 23 d’octubre del 2020 en un acte a la Seu Vella”.

“Per tot plegat, avui, a pocs dies que Vallverdú bufi les 99 espelmes del seu aniversari, ens sentim molt feliços de tenir-lo presencialment en aquest despatx noble de la Paeria, la casa de la ciutat, i de tenir-lo oficialment present a través del seu retrat entre els prohoms de Lleida per tal que, de manera simbòlica, estigui sempre present en aquest espai i ens il·lumini amb la seva mirada i amb el seu somriure franc”, ha posat de relleu el paer en cap. (Tall de veu M. Pueyo)

Per la seva banda, Vallverdú ha agraït “aquest reconeixement tan bonic, un gran regal a pocs dies del meu aniversari, que em fa sentir especialment emocionat i content d’acompanyar persones tan il·lustres de Lleida”. (Tall de veu J. Vallverdú).

A l’acte també han assistit l’esposa de Josep Vallverdú, Antonieta Vilajoliu; el tinent d’alcalde i portaveu adjunt del grup municipal JxCAT, Paco Cerdà; el regidor de Joventut, Festes, Tradicions i Esports i representant del grup municipal ERC-AM, Ignasi Amor, el portaveu del grup municipal PSC, Jaume Sellés, i la portaveu adjunta del grup municipal PP, M. Antònia Maller.

Josep Vallverdú Aixalà, nascut a Lleida el juliol de 1923 és narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assatgista. Medalla d’Or de la Generalitat i Creu de Sant Jordi. La Paeria convoca els Premis Literaris Josep Vallverdú des del 1984. Nomenat Fill Predilecte de la Ciutat de Lleida el 23 d’octubre de 2020. Una creació seva, el Rovelló, dona nom a un parc infantil de la ciutat.

Emili Pujol Vilarrubí (La Granadella, 7 d’abril de 1886 – Barcelona, 15 de novembre de 1980). Instrumentista de guitarra i viola de mà, musicòleg, pedagog i compositor musical. L’IEI té el seu llegat (fons estricament musical, cedit l’any 1988 a la ciutat de Lleida per la seva vídua). Medalla d’Or de la Ciutat de Lleida el 5 d’abril de 1976. Dona nom a un carrer de Lleida

Antoni Bergós Massó (Lleida, 1899 – Barcelona 1986). Enginyer agrícola, advocat i polític per Acció Catalana i Partit Catalanista Republicà. Creu de Sant Jordi. Medalla d’Or de la Ciutat de Lleida el 26 de març de 1982. Regidor de la Paeria el 1931. Dona nom a un carrer i a una escola de Lleida.

Leandre Cristòfol Peralba (Os de Balaguer, 1908 – Lleida, 1998). Escultor. Creu de Sant Jordi. Medalla Morera al 1995. Llegat a la sala Leandre Cristòfol del Museu d’Art Jaume Morera i dona nom a l’Escola d’Art Municipal. Dona nom a un carrer de Lleida.

Aurèlia Pijoan Querol (Castellserà, 16 de gener de 1910 – Mèxic, 1998). Metgessa, activista política amb el PSUC i regidor de la Paeria entre setembre i octubre de 1937. Dona nom a una avinguda de Lleida.

Víctor Siurana Zaragoza (Lleida, 1945 – Barcelona, 26 de novembre de 1993). Professor universitari, doctor en Filosofia i Lletres, degà de la Facultat de Lletres i rector de l’Estudi General entre 1992 i 1993. Medalla de la Ciutat de Lleida el 28 d’octubre de 1994. Dona nom a una plaça de Lleida.

Jaume Magre Servet (Cervera, 1924 – Lleida, 18 de maig de 1999). Polític i promotor cultural. Regidor de Cultura del 1979 al 1991. Creu de Sant Jordi. Medalla de la Ciutat el 29 de novembre de 1996. Dona nom a un parc de Lleida.

Per més informació visiteu la seva pàgina web: lapaeria.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *